Estem altra vegada en període electoral i com no podia ser d'altra manera tornen els escàndols de corrupció política a les pàgines dels mitjans de comunicació. Es tracta d'un fet curiós, però recurrent. Els mitjans es recorden de la corrupció quan hi ha eleccions o als partits els interessa ventilar les misèries dels seus adversaris quan toca anar a les urnes per veure si esgarrapen algun vot rebotat.

Si no fos tan barroer semblaria cosa del destí.

Però passaran les eleccions i ningú no es recordarà que en aquest país hi ha algunes formes de corrupció que van implícites en el sistema com a conseqüència de la combinació de diferents factors que l'alimenten: com ara l'expansió incessant dels àmbits d'ingerència de les administracions en la vida de les persones; les dificultats per finançar els serveis públics que es volen prestar, sigui per imperatiu legal o per l'afany de no pocs polítics de voler ocupar espais de poder o de protagonisme social; i per l'existència d'un marc legal en matèria d'urbanisme i de regulació de l'ús del sòl que propicia tota mena de martingales amb la més absoluta impunitat per a aquells que les porten a terme, especialment en els municipis, encara que no poques vegades hagin de comptar amb la complicitat d'administracions superiors.

Però ni ara ni probablement més endavant no passarà res. Agafaran a alguns alcaldes i regidors de municipis repartits al llarg i ample de la geografia del país com a caps d'esquila, perquè no sembli que no es fa res, i tots tant contents a seguir prosperant a costa dels bens de la comunitat, a major glòria d'ineptes, arribistes, il·luminats o de vulgars xoriços.

Si no és així, per què proposen un pacte contra la corrupció mentre incompleixen les normes que ells mateixos han impulsat o toleren que altres del seu entorn ho facin, mirant a un altra costat i fent veure que no se'n adonen?

Desenganyem-nos, mentre no aclarim qui fa què, qui paga i d'on surten les misses, i no tinguem una legislació del sòl com Déu mana, que tracti a tothom de la mateixa manera, a qualsevol lloc del territori i mani qui mani, no cal que parlem de corrupció. És millor que assumim que aquesta xacra social és una característica de la nostra manera de fer política i deixem de fer l'hipòcrita quan ens ho refreguin pels nassos.

D'aquesta manera, quan el president rus, Putin, o un altre, li digui públicament al senyor Rodríguez Zapatero, durant la cimera de caps d'estat i de govern de la UE celebrada recentment a Finlàndia, que aquest és un país de corruptes podrem fer veure que sentim ploure i no ens amargarem la vida.