(Aquest mateix article el podeu escoltar fent clic aqui)

Fa dies que no parlo de l'estatut i això que, a mesura que passen els dies, en tinc més ganes. Una vegada que ha passat la foguerada del debat sobre la seva admissió a tràmit en el Congrés dels Diputats semblava que tot havia quedat encarrilat per salvar tots els esculls. Però van passant els dies i als partits se'ls acaba el temps de divagar, han de presentar les esmenes al projecte i ensenyar d'una vegada les cartes que pensen jugar per resoldre l'embolic.

No fa gaire setmanes que semblava que l'única dificultat que calia superar era la tossuderia del PP, però ara ja és prou evident que el PSOE tampoc no està per acceptar la proposta catalana i no passa dia que algun socialista significat no digui la seva, inevitablement contrària al text aprovat pel Parlament.

Entre totes, però, és especialment rellevant la posició que ha fixat el Ministre Solbes en la mesura que desmantella pel cap baix vint articles del projecte i fa miques la majoria dels principis que el van inspirar, com ara la supremacia de l'estatut sobre les lleis de l'estat, la bilateralitat de les relacions del govern central i el de la Generalitat o la potestat de recaptar tots els impostos que es paguen a Catalunya, entre altres.

Veient que tot plegat es va fent inevitable sembla que hauríem de començar a assentar el cap, preparar-nos per la que s'acosta i, en lloc de fer manifestacions públiques clamant al cel, començar a explicar a la gent que molt probablement les coses no aniran com esperàvem, que l'estatut quedarà més esquifit que no volíem, que, al menys de moment, més ens val acceptar-lo una mica magre i que temps hi haurà per resoldre les dificultats que ara resulten insalvables.

Ho hem de fer per prudència i probablement també per decència. Hem d'explicar la veritat, o aquella veritat que més s'apropi a la realitat, que evidencia el fet que hi ha coses que en aquest moment històric són límits infranquejables, no tant perquè ho digui la Constitució (que també), sinó perquè així ho vol la majoria social en la que recau la sobirania que els podria remoure.