El resultat ha estat molt clar. A la nit del diumenge, els promotors del sí no podien amagar l'alleujament que suposava el resultat. Veient i escoltant les expressions de joia qualsevol podia entendre el mal tràngol que havien passat i els dubtes que havien tingut sobre el resultat de la consulta, cosa comprensible si tenim en compte tot el procés d'elaboració i redacció del projecte. Francament no n'hi havia per a menys.

Ara bé, mentre els partidaris del si rebaixaven la tensió i s'anaven coneixent les dades de l'escrutini es feia evident que alguna cosa no va prou be en aquest país quan més de la meitat dels ciutadans cridats a les urnes es desentenien de la consulta i decidien no pronunciar-se.

Passada la ressaca de l'èxit vindrà l'hora de reflexionar sobre el tema. És que a la gent no els importa gens l'estatut? O és que la majoria creu que anar a votar no serveix per a res, perquè els polítics sempre acaben fent allò que els interessa i res no canvia mai, mani qui mani?

Caldrà anar-hi pensant i tenir en compte que mentre a la majoria de comunitats de propietaris, amb un resultat com el del referèndum del diumenge 18 de juny, no poden decidir pintar la façana o canviar l'ascensor, a Catalunya una tercera part dels electors pot aprovar un estatut.