Aquests darrers dies els mitjans de comunicació s'han fet ressò de les aportacions gironines a la convivència pacífica dels espanyols, a la tolerància i al respecte per la llei i pels sentiments d'una part de la població que es sent identificada amb un sistema polític, alguns símbols del qual sembla que han de ser destruïts per tal que la llibertat d'expressió adquireixi sentit i es faci realitat més enllà de les proclames constitucionals.

Francament se'm fa molt costa amunt entendre aquesta manera de fer i, encara més, els criteris editorials segons els quals un fet és notícia i un altre no, i quins mereixen uns qualificatius i altres, essencialment idèntics, en mereixin de més condescendents, per no dir elogiosos.

Per posar un exemple: a Blanes, sembla que darrerament s'han produït una cosa que en diuen "bretolades feixistes", consistent a fer pintades al monument a Lluís Companys, destrosses al mobiliari urbà de la plaça 11 de setembre i l'arrencada d'una placa del monument en homenatge als represaliats pel franquisme que hi ha al costat del cementiri. No sé si els autors dels actes vandàlics son o no feixistes, però està clar que no és admissible que hi hagi gent que per manifestar qualsevol cosa es dediqui a fer destrosses en els bens que pertanyen a la comunitat. Per tant, molt bé per la gent de Blanes que tenen el coratge de denunciar als brètols.

Coincidint en els mateixos dies, a Girona han succeït dos fets singulars que han estat tractats d'una altra manera: el dia 10 de setembre, al vespre, uns centenars de persones van desfilar pel barri vell en una mena de processó a la llum d'unes torxes que a mi, quan la vaig veure, em va gelar la sang però que ha estat ressenyada en els pocs mitjans de comunicació ens els que ha aparegut com un acte cívic o patriòtic, sense fer cap referència als antecedents històrics d'aquesta mena de manifestacions a l'Alemanya anterior a l'adveniment de Hitler.

(Si els lectors tenen la curiositat de voler-ho veure, en aquest enllaç poden baixar-se la filmació titulada "Triumph Des Willens" (el triomf de la voluntat), el documental realitzat per Leni Riefenstahl per encàrrec personal d'Adolf Hitler, en la que, entre altres coses, podran veure una desfilada d'aquesta mena).

Dos dies després, un altre grup de suposats patriotes, en exercici heroic de la seva llibertat d'expressió, van protagonitzar els fets que han donat la volta a la península fent famosa la ciutat, que sembla condemnada a deixar l'anonimat només quan ocorren fets tant singulars com intentar emular les falles de València a deshora, per fer saber "urbi et orbi" que els protagonistes de la cremà son antimonàrquics, paraula que deu indicar una versió postmoderna de republicanisme a la gironina.

Doncs bé, malgrat la similitud de les actituds d'uns i altres, hi ha gent disposada a fer distincions, de manera que uns impresentables son qualificats de seguidors del moviment italià liderat per Mussolini, mentre que els altres, tant demòcrates o menys que els blanencs, son tinguts pels bons d'una película que, si no s'atura aviat, ens acabarà treien la son de les orelles a tots.

Espero que, quan aquesta societat es desperti, no sigui massa tard.