Com també sembla que tothom s'ha quedat tant tranquil amb els pronunciaments del govern sobre la naturalesa del procés d'independència, qualificant-lo de "sui generis" per, a continuació, empatollar-se amb arguments d'alumne de primària per traslladar a l'opinió pública la idea que no es poden establir paralel·lismes entre la situació que es viu als Balcans i la nostra, per evitar que ningú no tingui la temptació de confondre Catalunya i el País Basc amb Kosovo o Montenegro.

És brillant, realment brillant. No sé si l'artífex de la idea ha estat l'inefable ministre d'afers exteriors tot sol, o si per arribar a aquesta conclusió ha estat acompanyat de la plana major de l'estultícia nacional, però el cert és que s'han quedat ben descansats, fóra de lloc i amb cara de pòquer, com babaus, per demostrar una vegada més que, amb segons qui de company de viatge, el somni europeu és una quimera i que la política exterior i de seguretat comuna continua sent "a can seixanta", com sempre, però aquesta vegada amb un agreujant: els Estats Units ens han posat un cigró a la sabata i, a sobre, al nou país l'haurem de mantenir els europeus.

Si, si, mantenir-lo. Kosovo és el país més pobre d'Europa, amb una taxa d'atur de més del 50% de la població activa, sense infraestructures, amb una agricultura sense desenvolupar que serveix escassament per a la subsistència, i que no produeix ni l'electricitat ni l'aigua potable que consumeix. Està virtualment trinxat. I des de la guerra de 1999, a sobre, viu en els llimbs jurídics i polítics. No hi ha llei i l'ordre públic depèn d'un grapat de policies enviats per la UE, mentre les forces militars de l'ONU son les úniques garants de que les diferents ètnies no s'exterminin les unes a les altres. Segons l'Europol sembla que només hi ha una cosa que funciona en el país i és el tràfic de drogues, atès que les màfies kosovars contrlolen el 80% del tràfic d'heroïna del Nord d'Europa i el 40% dels països del Sud. Vaja una perla de país que per a sobreviure dependrà de l'ajut econòmic i humanitari de la Unió, a la qual el nostre país contribuirà amb el percentatge que li pertoqui. Espanya pagarà però no reconeixerà la independència declarada unilateralment, encara no se sap gaire bé si pels americans o pels mateixos kosovars.

Doncs a bones hores! Perquè nosaltres som així. Una mica surrealistes, però genials.

I mentre oficialment participem del penós espectacle descrit, fent de comparsa, ha sortit una munió de tanoques celebrant el naixement de l'engendre com un triomf de l'autodeterminació i del dret a decidir dels pobles. Te pebrots! I val a dir que, escoltant les coses que diuen nomes se m'ocórrer que s'ha de ser molt llonze per dir tantes bajanades en tan poc temps. O no saben res del que realment ha passat o és que encara son menys espavilats del que semblen. I això que, vistes les seves gestes a la Universitat Pompeu Fabra, ahir, o a la de Santiago de Compostela, fa uns dies, ja no ho semblaven gaire.