Feia alguns mesos que en sentir discursos i justificacions per a les polítiques dels nous governants, tant a Cayalunya com a Espanya, tenia la sensació d'haver sentit moltes de les coses que diuen els nouvinguts a l'exercici del poder com a grans paradigmes del moment històric que ens toca viure.

Des de la Generalitat i en allò que ateny a l'ordenació del territori, m'he cansat de sentir afirmacions d'una rotunditat extraordinària sobre la necessitat de planificar el territori per tal d'evitar els excessos en la construcció que ocupa el territori de forma abusiva, amb els subseqüents impactes sobre el paisatge, el medi natural i la mobilitat de les persones. Des del govern d'Espanya, fent referència a la manca d'habitatge a preus accessibles per a la gent d'economia modesta, he sentit formular propòsits d'actuacions contra l'especulació i la carestia de sòl apte per edificar que tenia per coneguts.

Per això quan en les darreres setmanes he tingut ocasió de revisar el passat que a mi no em sembla tant llunyà he quedat consternat en comprovar que moltes d'aquestes coses tant transcendents ja havien preocupat als que governaven fa 50 anys. El llenguatge ha variat una mica, però les idees de fons són exactament les mateixes i, allò que em sembla més greu, les receptes que proposen per arreglar-ho no han canviat gens.

Jutgi sinó el lector:

La acción urbanística ha de preceder al fenómeno demográfico, y, en vez de ser su consecuencia, debe encauzarlo hacia lugares adecuados, limitar el crecimiento de las grandes ciudades y vitalizar, en cambio, los núcleos de equilibrado desarrollo, en los que se armonizan las economías agrícolas, industrial y urbana, formando unidades de gran estabilidad económico-social. Por tanto, ha de eliminarse el señuelo de los proyectos a plazo inmediato, que remedian, cuanto más, necesidades de un sector mínimo de la población, y afrontar los que, por responder precisamente a una visión amplia en el tiempo y en el espacio, contribuyen más definitiva y extensamente a la consecución del bienestar. Se impone establecer el régimen adecuado frente a la especulación del suelo y la irregularidad en el proceso de urbanización que atribuya la carga de subvenir a ésta a quien recibe directamente sus beneficios. Y abandonando el marco localista, partir, por el contrario, de una perspectiva de mayor alcance que permita ordenar urbanísticamente, bajo la dirección de órganos específicos, el territorio de provincias, comarcas y municipios, en esta gradación sucesiva que integra la unidad orgánica que es el Estado Nacional.

Els sona alguna de les coses del paràgraf transcrit? Doncs sàpiguen que és extret de l’exposició de motius de la Ley sobre régimen del suelo y ordenación urbana, de 12 de mayo de 1956 i que, com no podia ser d’altra manera en aquel any, venia sancionada pel general Franco.