Confesso que el panorama polític d'aquests dies no em sembla gens tranquilitzador. Denoto un gran desconcert entre la classe dirigent i penso que és degut a què no compren allò que passa al seu voltant. Temo, a més, que tampoc no coneix allò que ha succeït abans i que, en lloc de buscar precedents en la història per evitar de repetir els mateixos errors, es refugia en les llegendes, els mites i les fabules per a nens que alguns conten per complaure als somiatruites. Sembla ben bé que els nostres líders estiguin perduts, que no estiguin segurs ni d'allò que pensen i que tinguin por de prendre la iniciativa. Estan atònits, sumits en la impotència i enrocats en les obvietats i els llocs comuns d'allò que es considera políticament correcte. No gosen ni obrir la boca sinó és per donar alguna dada estadística i encara de dubtosa certesa. Han perdut els referents ideològics de les opcions polítiques que representen i el poder els ha obnubilat, fent-los esclaus de l'espiral diària de la declaració banal, de la rèplica a l'adversari i la contrarèplica, la matisació, el desmentit, l'aclariment i la fotesa o la bajanada elevades a la categoria d'opinió.

La ignorància adornada de xarrameca retòrica que llueixen els permet dissimular la situació en alguns moments, però no evita que els enemics del sistema democràtic avancin posicions i envaeixin espais de la vida ciutadana que haurien d'estar ocupats per gent fermament assentada, amb autoritat moral suficient per desemmascarar als farsants que s'emparen en les escletxes del sistema per atacar-lo i atemptar contra la convivència pacífica dels que han confiat en els que es mostren com uns covards que, a l'hora de la veritat, amaguen el cap a sota l'ala.

Quantes vegades ens hem d'equivocar per aprendre que no tot s'hi val? La tolerància és una virtut que massa sovint amaga la covardia de la gent sense principis que s'aferra a la seva parcel·la de benestar i mira cap a una altra banda quan la convivència pacífica perilla. No saben que la llibertat és un dret de tots i no només dels que més criden? On se's vist que sigui un arma a mans d'uns pocs per anorrear els drets de la majoria? En democràcia, el respecte per a tothom és un imperatiu ètic irrenunciable que també ha de fer de barrera a qualsevol pretensió d'usurpar l'espai de llibertat comú.

Només en un escenari buit d'intel·ligència i de sentit comú s'entén que quatre criatures amb ganes de gresca s'envalenteixin fins al punt de posar en escac al país sencer, i que, davant de la incapacitat de respondre al seu envit, s'escalfin d'ànims per aspirar a posar-ho tot de panxes enlaire en nom d'una llibertat que no saben el que costa de guanyar i d'uns drets que s'han trobat de regal, còmodament asseguts al sofà, veient dibuixos animats a la tele, mimats per un papa i una mama que no van gosar donar-los una plantofada al cul la primera vegada que van fer una rebequeria.

Però ara que porten la iniciativa i que es veuen valents per plantar cara als que tenen l'obligació inexcusable de posar-los a ratlla, abans no emulin els escamots d'en Dencàs, algú els ha de marcar la línia roja que no es pot travessar. Si pot ser de bones maneres, que és la millor forma d'anar pel món, però si no atenen a raons, de la manera que, qui té a càrrec l'ordre públic, ha d'emprar en defensa de l'interès de la majoria que paga impostos i que exigeix viure segur i de forma civilitzada.

I als oportunistes i canalles que els riuen les gràcies, contribuint activa o passivament a atiar l'incendi per veure si obtenen algun avantatge, tampoc estaria de més que algú els recordi la història, no sigui que a base de fer l'idiota i d'enfrontar-nos als mateixos fantasmes amb una mà al davant i una altra al darrera ens tornéssim a trobar clavats a la picota, perdéssim els bous i les esquelles i, a sobre, féssim el ridícul, com sempre.

O és que tots plegats som tan ases que ja no sabem en quin país vivim i en quina època estem?

Va home, no fem riure, que el temps de les carlinades ja ha passat i ara toca una altra cosa. Aquest racó de món, encara que a vegades no ho sembli, ja és Europa.