(Aquest mateix article es pot escoltar fent clic aqui)

Confesso que avui el cos em demanava dedicar aquest comentari a parlar del nou estatut, no tant per glosar el seu contingut, sinó per començar a apuntar el reguitzell de problemes de tota mena que està cridat a portar-nos a tots els catalans, tant als que s'han manifestat a favor del projecte com als que obertament ens hem manifestat en contra de la seva aprovació.

Però al final he pensat que el tema encara està massa calent i que val la pena prendre una mica més de perspectiva. Per això penso que, a mesura que es vagi veient com funciona tot plegat en el llarg procés d'aprovació que encara queda per recórrer, hi haurà temps de sobra per comentar la jugada i per veure en què queda tota l'eufòria del primer moment quan arribin les rebaixes.

Per tant, si m'ho permeten, voldria fer un breu comentari sobre el tema de l'aigua a Catalunya i molt particularment sobre allò que està passant a la conca del Ter sense que ningú posi el crit al cel.

Tothom sap, o al menys a la vista de la història dels darrers anys hauria de saber, que aquest és un país en el que l'aigua no és massa abundant. I, a més a més, en alguna part de Catalunya hi ha més aigua que en altres, que en condicions de pluviometria normal pateixen un dèficit històric mai no resolt. És un fet.

Per a més INRI, Barcelona, l'àrea metropolitana que l'envolta i les comarques limítrofes, requereixen per al seu abastament una quantitat impressionant de recursos hídrics tant per a consum de boca com per a usos industrials. Això és un altre fet.

D'altra banda, les conques internes de Catalunya han estat sobre explotades durant molts anys, cosa que ha comportat multitud de problemes que van des de la contaminació dels aqüífers fins a la seva salinització, passant per tots els nivells de destrucció ambiental imaginables. També és un fet.

El problema s'ha intentat pal·liar transvasant aigua del Ter i fent la interconnexió de la conca del riu gironí amb la del Llobregat, la qual cosa ha comportat el transvasament d'un cabal de 8 m3/segon d'aigua a Barcelona i la seva àrea durant més de 46 anys, amb les conseqüències sobre el nostre territori que es poden conèixer cada dia llegint als diaris. I això és un altre fet.

Doncs bé, enguany, en el que hem patit una sequera qualificable de severa i en el que el cabal del nostre riu ha disminuït de forma espectacular segons hem vist en les imatges dels embassaments de Sau i de Susqueda que ens han servit els mitjans de comunicació abastament, els cabals transvasats a Barcelona han augmentat un 22'46% i ningú no ha obert la boca per dir que ja n'hi ha prou.

Per a mes escarni dels gironins, ara l'Agència Catalana de l'Aigua anuncia que buidarà el pantà de Sau sense cap temor a que la gent del Ter es queixi i diu que projecta portar aigua a l'àrea metropolitana en vaixell, sense gosar dir d'on la portarà per no molestar a la gent de l'Ebre.

No sé si això és solidaritat o una altra cosa però, per si no ho fos, els gironins ens ho hauríem de fer mirar.