(Aquest mateix article es pot escoltar fent clic aqui)

Aquesta setmana, la ciutat de Barcelona acull la segona conferència Euromediterrània, auspiciada per la presidència britànica i organitzada per Espanya en el marc de la política exterior de la Unió Europea. Durant dos dies, una quarantena de caps d'estat i de govern de països de les dues riberes del Mediterrani posaran en comú el seus punts de vista sobre l'estat de les seves relacions multi laterals, i deixaran constància de les profundes diferències socials, polítiques i econòmiques que dificulten la comprensió mútua, les relacions de veïnatge i la cooperació.

No hem d'oblidar que en aquesta zona del planeta és on la frontera entre el nord i el sud és més profunda, i en la que es manifesten les diferències culturals, sociològiques i econòmiques més grans. En aquesta frontera, Europa i Àfrica semblen condemnades al desencontre permanent i a mirar-se l'una a l'altre amb recel, amb desconeixement mutu i amb la més desoladora incomprensió.

Des d'el nord, es mira la ribera sud amb la suficiència del que ja ha superat una etapa i es creu amb el dret de donar lliçons als que tenen prou feina amb vetllar per la supervivència. Es manifesta la voluntat d'ajudar si accepten les seves exigències, com si fos tant senzill fer córrer el rellotge de la història amb l'estómac vuit. I des del sud, s'imagina l'altra ribera com el país de les meravelles en el que, si hi poguessin arribar, trobarien la solució a tots els seus problemes.

Seran capaços els representants de les dues riberes de trobar camins d'entesa? És difícil de preveure i, malgrat que la necessitat obliga, no és previsible. Són massa nombrosos i massa grans els esculls que s'han de salvar per pensar en canvis perceptibles que vagin més enllà de les declaracions d'intencions.

Paral·lelament, la Generalitat ha organitzat un seguit d'encontres de personalitats i intel·lectuals d'una i altra ribera per tractar temes relacionats amb la cimera des del punt de vista de les administracions locals i regionals, de les universitats i de les organitzacions socials. Un gest encomiable en el procés d'establir punts d'encontre i ponts de diàleg que, malauradament, serviran de poca cosa sinó es donen les condicions per transformar les bones paraules en fets.

Però més val això que res.