Fa alguns mesos que vaig alertar de la profusió d’empreses dedicades a fer préstecs al consum i del creixement espectacular de la seva activitat com a conseqüència de l’endeutament de les famílies.
Més recentment el meu crit d’alerta ha anat adreçat a posar atenció en l’oferiment massiu d’una modalitat de préstecs que a qualsevol observador de la realitat causaria un cert nivell d’alarma menys als nostres governants, que estan tant preocupats pels drets de Catalunya, que s’estan oblidant dels drets dels seus ciutadans. Es tracta de l’oferiment de concentrar tots els crèdits en un de sol, adreçat a aquelles famílies que ja han superat la seva capacitat de fer front a les quotes que els cauen cada mes.
En els dos casos es tracta de crèdits ràpids i a uns tipus d'interès que fan esfereir al més pintat, atès que ronden el 2% mensual, en un moment en el que el tipus oficial del diner està fixat en el 2’25% anual i en el que el principal índex que s’aplica als crèdits hipotecaris, l’EURIBOR, està fixat al 2’9%, també anual.
La pregunta obligada és, quines són les raons per les quals hi ha gent que s’avé a pagar 10 vegades més del compte per un préstec?
Segurament les respostes són múltiples, encara que en tots els casos hi ha un element comú i és que la gent que accepta aquestes condicions draconianes ja te esgotada la seva capacitat de crèdit en els circuits tradicionals de bancs i caixes d’estalvis, i probablement ja esta amb l’aigua al coll.
Se'm pot dir, i amb raó, que des de que es va liberalitzar l’establiment dels tipus d'interès la usura ha deixat de ser un delicte, però jo contesto que el préstec lleoní que es fa amb abús de la situació de necessitat del prestatari és usura, aquí i a qualsevol part del planeta, i hauria de merèixer alguna consideració d’aquells que tenen la responsabilitat de protegir els drets dels consumidors i usuaris, i evitar que siguin objecte de pràctiques abusives.
Segur que és una feina ingrata, però governar no consisteix només en passejar en cotxe oficial i dir allò que han de fer els altres. A vegades també obliga a fer complir les lleis i deixar de fer la gara-gara als poderosos.