Qui es recordarà de nosaltres quan no tinguin set?
Per què deu ser que la raó sempre
acaba tenint la raó? Ja s'hi pot posar doctrina a les coses
quotidianes i convertir-les en dogmes, que al final no serveix de
gaire res, sobre tot quan es tracta de repartir la misèria.
I, vist com està a punt de resoldre's el tema de l'aigua, val la
pena preguntar-se de què ha servit tot el mullader (és un dir) que
s'ha fet els últims anys? Per enfrontar uns territoris contra els
altres? Per afavorir a uns i perjudicar als altres? Per esgarrapar
quatre vots?

L'embassament de Susqueda quan encara
tenia una mica d'aigua
Doncs bé, el resultat ja el tenim a
les portes. Barcelona beurà aigua de l'Ebre i els regants d'aquella
conca cobraran els excedents que fins ara llençaven al mar, però en
el panorama s'albiren nous problemes amb els territoris que també
tenen manca d'aigua, que voldrien participar en el repartiment,
però als que els és negat beure de la mateixa font.
D'acord que mai no plou a gust de tothom, i menys quan del cel no
cau ni una gota, però ara que es tracta de repartir l'escassetat
resulta que uns podran beure i uns altres s'ho hauran de
mirar.
És manera de fer les coses aquesta?
I els gironins, què? Una vegada que l'àrea metropolitana quedi
sadollada, ni que sigui provisionalment, algú es recordarà que aquí
tenim un problema pendent de resoldre? O, com sempre, haurem
d'esperar veient com les prioritats estan en una altra banda? Fa
molts anys, massa anys, que els gironins (que també paguem
impostos) hem de veure com només s'arreglen les coses que
interessen als altres. O hi ha algun gironí que recordi si s'ha
refet mai una carretera només per les necessitats dels de
casa?
Ara bé, per a mi, el tema de l'aigua té quelcom d'especial. Quan fa
alguns anys el vaig plantejar, ningú no em va fer cas. Literalment
ningú. I estic convençut que passarà aquest moment crític i
tornarem a la situació anterior. Tothom hi deixarà de pensar,
inclosos els que ara més criden i que, quan era hora, callaven. Si
Barcelona i la seva àrea deixen de tenir set, la situació del Ter i
totes les seves derivades perdran tot l'interès. Seguirà el
transvasament des de El Pasteral com si res, i tothom s'oblidarà
dels cabals mínims, del deteriorament dels aqüífers de la conca, de
la contaminació per nitrats per manca d'aportacions d'aigua a les
capes freàtiques i de tots els problemes que ara semblen de vida o
mort.
I els responsables del tema, tant els polítics com els tècnics,
tornaran a dormir tranquils. Com sempre. Al capdavall els problemes
del Ter no els han pas originat ells. L'únic culpable, si n'hi ha
algun, és qui va aprovar la llei de 1959 i va autoritzar el
transvasament. Per tant, si algú té alguna queixa, que l'adrecin a
Franco!
