I ara què?
En això de la
reforma de l’estatut, desprès d'un any de marejar la perdiu,
sembla que està arribant l'hora de donar el premi del concurs a
aquell que la deia més grossa (o més petita).
Veient que el tema s'estava podrint, el Govern ha decidit que allò
que no havia estat capaç de fer durant tot el temps que va durar la
primera lectura, ara s'ha de resoldre en una setmana crucial en la
que totes les discrepàncies i desacords s'han de resoldre com per
art de màgia, abans les desavinences i enfrontaments no s'emportin
per davant el tripartit i tota la seva retòrica.
Val a dir que es tracta d'una decisió intel·ligent. Segurament la
primera de la nova era, quasi dos anys desprès d'haver inaugurat
aquest període de gràcia que ha de portar a Catalunya i als
catalans a les més altes cotes d'autogovern que s'hagi pogut
imaginar mai ningú, no per a res, sinó perquè segons ens volen fer
creure mai aquest pais no havia tingut l'immens privilegi de tenir
un govern catalanista i d'esquerres.
Desprès de les expectatives que s'han generat, malgrat que segons
resulta de l'últim baròmetre d'opinió el tema no interessi
pràcticament a ningú, el Govern sembla haver-se posat d'acord que
aquesta comèdia de l'estatut s'ha d'acabar d’una vegada.
Encara que no surti el que voldrien els més exigents, sembla que hi
comença a haver un cert consens en considerar que més ens val a
tots plegats un estatut possible, és a dir, que es pugui encabir en
la Constitució espanyola, que no pas una novela de cavalleria o un
brindis al sol, que no vegi mai la llum.
I ara, una vegada acordada la sortida al problema, serà bonic de
veure com s'ho farà cada partit per explicar als seus electors i
militants la solució que s'adopti. Si el PP accepta la solució, com
sembla que passarà, com s'ho faran els seus adversaris per dir que
voten junts la mateixa proposta? Trencarem entre tots el miratge? O
algú exigirà deixar-lo al marge o, per no semblar estar en el
mateix bàndol, preferirà quedar exclós del consens?
En tot cas abans no finalitzi aquest més sabrem qui passa el
rubicó.
