Avui, encara que no ho sembli, és un dia històric en el que els nostres representants a la Diputació de Girona intentaran refer la història, esborrant els vestigis d'allò que, ara mateix, a les forces polítiques que governen la institució, i fins i tot les que estan a l'oposició, els fa esgarrifança. Avui, probablement per unanimitat, prendran un acord segons el qual retiraran la medalla d'or que la corporació va donar a Franco l'any 1959.

La notícia de la premsa no diu que faran a continuació per fer efectiva la retirada atès l'estat físic del guardonat i la situació política del seu règim.

Si de l'única cosa que es tracta és de deixar constància en un acord que els actuals components de la Diputació no comparteixen el capteniment dels que van concedir la distinció fa 46 anys, la cosa està prou bé, encara que segurament és innecessària, per obvia. Avui, per l’acció inexorable de la biològia, no deuen quedar gaires membres actius del Movimiento Nacional i, els pocs que encara puguin sobreviure, dubto que estiguin en condicions d'anar pel món defensant un passat que, des de la transició, semblava definitivament enterrat per be que alguns semblen entestats a ressuscitar, encara que sigui reobrint ferides profundes o burjant en les llagues de la memòria.

Ara bé, si del que es tracta és de rebobinar o de tornar escriure la història, la cosa promet resultats més espectaculars dels que aparenta. Si es pot esborrar el període franquista, probablement també es podria esborrar selectivament algun altre esdeveniment dels molts que ens poden desplaure, des del jurament de fidelitat de les Corts Catalanes a Felip V l'any 1701, fins a les carbasses d'aquella xicota que ens tenia enamorats quan teníem 14 anys. Per què no?

Però per contribuir a equilibrar les coses, si és que encara hi ha un lloc per a l'agraïment en els components de les nostres institucions, proposo compensar la retirada de la medalla a Franco que es proposa perpetrar la Diputació de Girona, per la concessió de la Creu de Sant Jordi a títol pòstum al difunt dictador en agraÏment de les comarques de Barcelona, de la seva àrea metropolitana i, per extensió, de tota Catalunya per la promulgació, casualment en el mateix any de la concessió del guardó, de la Ley 15/1959, de 11 de mayo per la qual s'autoritzava "el nuevo abastecimiento de agua potable a Barcelona y poblaciones de su zona de influencia" i per les obres que es van fer per donar compliment al seu mandat, gràcies al qual, en un any de sequera com l'actual, poden obrir l'aixeta, beure, rentar la roba, dutxar-se o regar els testos de la terrassa amb aigua del Ter, com si no passés absolutament res.