L'inconvenient d'haver-se passat la vida anant darrera de la pancarta planteja l'inconvenient de no veure allò que fan els companys de manifestació darrera del clatell.

A vegades també passa que hom no vol veure les evidències perquè si les atzagaiades i les sortides de to les fan els del propi bàndol sembla que no tenen cap importància.

Ara bé, quan a un li toca estar a l'altra banda del cartell, sembla que de cop la pell se li torna fina i s'incomoda perquè li diuen el nom del porc o alguna cosa més grossa.

Jo, francament, tot i lamentar que en actes multitudinaris, aprofitant l'anonimat, passin coses desagradables i es diguin barbaritats absolutament condemnables, estic molt content que algú comenci a saber el bo que hi fa això de ser la diana de la gent irada.

Alguns fa molt de temps que patim la fúria de la seva penya i ja estem acostumats a les seves impertinències.

Tant de bo el descobriment sobtat de la reciprocitat ajudi a eradicar d'aquest país la pràctica de la desqualificació i de l'insult a tots els que es permeten la gosadia de pensar d'una altra manera.

I, en tot cas, és un plaer veure com alguns constaten que fer l'alliberament nacional muntat en un cotxe oficial ja no té l'aureola èpica de quan es volia canviar el món a cop d'arenga a la pròpia claca.

Els castellans ho expressen molt bé: una cosa es predicar y otra dar trigo.

Per cert, un apunt per als filòlegs abans no se m'oblidi: feixista era un individu pertanyent al moviment nacionalista totalitari italià, liderat per Mussolilni, no la persona que defensa unes idees diferents a les pròpies.