Fa temps que hi dono voltes i que ho denuncio davant de tots els estaments que poden fer alguna cosa per posar límits a una activitat que s'enceba amb la gent d'economia més modesta sense compassió i que aviat ens farà penedir de no haver-la remeiat quan podíem. Es tracta de posar límits als tipus d'interès aplicables a les operacions de crèdit al consum, és a dir, a aquells préstecs que la gent demana per poder pagar a terminis les coses que necessita comprar i que no pot pagar al comptat, com ara mobles, electrodomèstics, cotxes, etc.

En els últims anys és una forma molt usual de comprar que, a base d'acumular petites quotes, s'ha anat convertint en una llosa per a moltes famílies espanyoles, ja molt endeutades, que, a les obligacions derivades de la hipoteca per pagar la casa, han d'afegir altres pagaments, de quantitats aparentment modestes si es miren una a una, però que resulten inabastables quan es sumen totes i es comparen amb els ingressos de qui les ha de pagar.

L'esforç que demano als que poden ajudar a fer més suportable la situació és mínim, encara que per a algun polític pugui resultar incòmode tota vegada que és susceptible de tocar la caixa d'alguna de les entitats que condonen préstecs als partits.

Es tracta de distingir les operacions que les entitats financeres fan amb els consumidors de les que fan amb els empresaris i les empreses, i evitar que, per la manca de capacitat de negociació dels particulars, se'ls imposin unes condicions que poden ser qualificades d'abusives, sense pal·liatius. Cóm s'hauria de batejar, sinó, a uns préstecs al 28 per cent anual d'interès en un moment en el que el preu del diner està al voltant del 3 % anual, és a dir, 7 vegades per sota del preu que se'ls aplica?

Considerat que el marge entre el cost del diner i el seu preu de venda és del 700 per cent no sembla pas tant difícil de pensar en introduir alguna mesura reguladora, ni tant onerós rebaixar una mica el diferencial que apliquen les empreses que fan aquest tipus de préstec. Perquè, doncs, no es fa? Per afavorir el consum?

I si en un futur no llunyà augmenta el nombre de persones que no poden arribar a final de mes, què farem? Posar-nos les mans al cap o deixar que, després d'abusar d'ells mentre han pogut pagar, els embarguin fins i tot la camisa i els enviïn a la misèria?

(El gràfic mostra 8 anuncis a pàgina sencera que ofereixen préstecs de petit import, apareguts a la revista corresponent al més de juliol d'enguany que una cadena de televisió envia cada mes als seus subscriptors)