Des de la recuperació de la democràcia tots teníem el convenciment, al menys els juristes, que l'etapa en la que les dèries del govern o les obsessions dels polítics es convertien en la llei de l'embut s'havia acabat, però no tenim sort. Des de que en el tripartit hi participa gent d'Iniciativa per Catalunya Verds l'esperança s'ha esfumat, i consti que em sap greu haver-ho de dir amb aquesta contundència, però últimament s'han produït dos fets que ho confirmen més enllà de qualsevol dubte.

El primer cas "sonat" es va produir durant el debat de la llei pel dret a l'habitatge i el posterior pacte nacional per l'habitatge, amb la dèria governamental de voler imposar l'obligació de llogar els pisos desocupats als propietaris que, mancats de garanties de cobrar el lloguer o de recuperar la possessió en un temps raonable, prefereixen tenir-los tancats.

Doncs bé, les veus dels que aleshores vam posar el crit al cel ara han trobat el ressò del Consell Consultiu de la Generalitat que, finalment, ha dictaminat que és inconstitucional com, d'altra banda, sap qualsevol persona que hagi estudiat primer de dret.

El segon cas s'ha produït encara més recentment i consisteix en la posta en pràctica de la idea de limitar la velocitat dels vehicles en l'entorn metropolità de la ciutat de Barcelona per raons mediambientals i, alhora, voler aprofitar la reforma recent del Codi de Circulació i del Codi Penal per portar als infractors a la presó.

La Fiscalia de Barcelona ja ha mostrat la seva reticència a acceptar-ho i tal vegada el seny s'imposarà a la rauxa eco socialista però, de moment, ja han posat sobre la taula un conflicte legal de proporcions considerables simplement per voler fer passar el clau per la cabota.

La qüestió és molt senzilla: l'enduriment de les sancions per als conductors temeraris i la possibilitat que siguin denunciats com a autors d'un delicte es basa en la necessitat de protegir la vida i la seguretat dels usuaris de la via pública que, segons semblen demostrar les estadístiques, es posen en risc amb els excessos de velocitat i altres conductes considerades perilloses.

Però la limitació a 80 km/hora a les vies del voltant de Barcelona té una finalitat diferent, no es tracta de protegir la vida dels usuaris de la carretera, sinó el medi ambient i, ara com ara, no hi ha cap norma que justifiqui la inclusió de les conductes de risc per al medi ambient en la mateixa consideració que les que posen en perill la vida humana.

Dit d'altra manera, no és el mateix contaminar que matar, i per això voler "colar" com a delicte contra les persones la infracció de les normes mediambientals de limitació de velocitat és fer trampa i, a sobre, és sotmetre als catalans a unes condicions de desigualtat i d'inferioritat de drets respecte de la resta d'espanyols intolerable.

Hem de confiar que es produeixi una rectificació, però si el govern de la Generalitat insisteix a mantenir la norma-trampa serà com haver tornat a la llei de l'embut, com en el franquisme, però aquesta vegada de la mà d'Iniciativa.

Qui ho havia de dir, no?