La pitjor corrupció és el favoritisme
És realment curiós. La corrupció
política, que sempre ha estat un fenomen familiar, conegut de tots
des dels orígens dels temps, que es produeix a plena llum del dia
amb la més absoluta desimboltura dels seus protagonistes, de cop
sembla haver despertat la capacitat d'escandalitzar a mitjans de
comunicació i polítics davant de l'estupor general de la població
que, segurament mai no havia vist un desplegament tant gran
d'hipocresia.
L'excusa és allò que en diuen la corrupció urbanística, una
modalitat especialment lucrativa de la corrupció política, però que
no és, ni de bon tros, la pitjor. En aquest país, especialista
mundial de la picaresca, la forma més perversa de corrupció sempre
ha estat un altre: el favoritisme. L'enxufisme, la recomanació,
l'arbitrarietat, i les xarxes més o menys ben organitzades de
socis, amics, companys de partit, simpatitzants i afins, que
garanteixen un status social i activitat econòmica a tots els seus
membres, malgrat les conjuntures polítiques i els avatars
electorals.
És un sistema ancestral que està profundament arrelat en la nostra
manera d'entendre el poder. És una idea atàvica de l'autoritat que
concep el poder com un instrument al servei del que l'ostenta i del
seu clan, concepte que, traslladat a un sistema formalment
democràtic com el nostre, adquireix aspectes propis d'un nou
feudalisme passat per les urnes.
I no hi ha cap símptoma que faci pensar que en el futur hagi de
canviar.
Als moviments socials més actius a l'actualitat els ha picat per
altres temes, per la qual cosa, mentre no sorgeixi una generació de
gent que estimi la llibertat per damunt de qualsevol altre cosa i
que faci de la seva negativa a ser súbdits la raó de la seva lluita
política, el país serà difícil que guanyi la condició real de
democràtic.
I mentre això no arribi no cal que ens escandalitzem.
Resignem-nos a la discrecionalitat del que mani en cada moment i,
si no formem part d'alguna de les repartidores establertes, vivim
la nostre marginalitat del sistema mirant a un altre costat. No
arreglarem el problema però viurem una mica més tranquils.
