La pitjor corrupció és el favoritisme

És realment curiós. La corrupció política, que sempre ha estat un fenomen familiar, conegut de tots des dels orígens dels temps, que es produeix a plena llum del dia amb la més absoluta desimboltura dels seus protagonistes, de cop sembla haver despertat la capacitat d'escandalitzar a mitjans de comunicació i polítics davant de l'estupor general de la població que, segurament mai no havia vist un desplegament tant gran d'hipocresia.

L'excusa és allò que en diuen la corrupció urbanística, una modalitat especialment lucrativa de la corrupció política, però que no és, ni de bon tros, la pitjor. En aquest país, especialista mundial de la picaresca, la forma més perversa de corrupció sempre ha estat un altre: el favoritisme. L'enxufisme, la recomanació, l'arbitrarietat, i les xarxes més o menys ben organitzades de socis, amics, companys de partit, simpatitzants i afins, que garanteixen un status social i activitat econòmica a tots els seus membres, malgrat les conjuntures polítiques i els avatars electorals.

És un sistema ancestral que està profundament arrelat en la nostra manera d'entendre el poder. És una idea atàvica de l'autoritat que concep el poder com un instrument al servei del que l'ostenta i del seu clan, concepte que, traslladat a un sistema formalment democràtic com el nostre, adquireix aspectes propis d'un nou feudalisme passat per les urnes.

I no hi ha cap símptoma que faci pensar que en el futur hagi de canviar.

Als moviments socials més actius a l'actualitat els ha picat per altres temes, per la qual cosa, mentre no sorgeixi una generació de gent que estimi la llibertat per damunt de qualsevol altre cosa i que faci de la seva negativa a ser súbdits la raó de la seva lluita política, el país serà difícil que guanyi la condició real de democràtic.

I mentre això no arribi no cal que ens escandalitzem.

Resignem-nos a la discrecionalitat del que mani en cada moment i, si no formem part d'alguna de les repartidores establertes, vivim la nostre marginalitat del sistema mirant a un altre costat. No arreglarem el problema però viurem una mica més tranquils.