Sentència de l'Estatut abans de l'estiu?
Aquests dies, suposo que com a
conseqüència de filtracions interessades, s'ha començat a parlar
altra vegada de les deliberacions del Tribunal Constitucional a
propòsit de la sentència sobre l'Estatut, cosa que, a la vegada, ha
servit per què alguns líders polítics tornin a dir la seva sobre la
qüestió, de forma preventiva, abans no es conegui el
veredicte.
Com no podia ser d'altra manera, els encarregats de fer els
comentaris han estat els portaveus dels grups polítics que, en el
seu moment, van patrocinar el text que va ser aprovat inicialment
pel Parlament de Catalunya i que, posteriorment, van acceptar de
"retocar" en el Congrès dels Diputats, i ho han fet en un doble
sentit: d'una banda, per defensar el text i, d'altra banda, per
donar el seu parer sobre allò que pot passar en el supòsit que
resulti retallat, preveient una catàstrofe.
Curiosament, però, hi ha coses que
tots tenen molt clares, malgrat que posin cara de pòquer o que es
facin el desentès.
En el seu moment sabien perfectament quines eren les regles del joc
i ara també les saben. En el nostre sistema, al Tribunal
Constitucional li pertoca determinar si les lleis s'ajusten a les
determinacions de la Constitució, i l'Estatut, que és una llei
orgànica de l'estat que desenvolupa la Constitució, no la pot
contradir. És una garantia normal en un estat de dret que no hauria
d'escandalitzar a ningú, perquè serveix per garantir que ningú no
es posi per damunt de la llei i que cap llei es situï per damunt de
la Constitució. En aquest cas li toca a l'Estatut, i en altres
casos es tracta d'altres lleis que no poden contradir la llei de
lleis. Tant se val.
També saben que hi ha coses de l'Estatut que estan agafades amb
pinces. A l'Estatut de l'any 1979 també n'hi havien de coses de
dubtosa constitucionalitat, però en el moment que en que va ser
aprovat ningú no estava de romanços i va passar. Però l'actual és
diferent. Han passat quasi trenta anys, l'Espanya autonòmica ja no
és la de la transició i s'ha de filar molt prim.
Tots els espanyols saben que allò que els catalans consideren bo,
també ho és per a la resta de ciutadans del país que ho volen tenir
perquè la Constitució els garanteix els mateixos drets. Perquè els
catalans no som ni més ni menys que els altres, que tampoc no volen
ser ni més ni menys que els catalans.
I per a bé o per a mal, l'arrasador, el que posa a tothom en el
mateix nivell, l'àrbitre d'aquest partit, d'acord amb la
Constitució que tots els que ara s'estiren els cabells han promés
acatar, és el Tribunal Constitucional que, amb més encert o menys,
dictaminarà.
Els que temen un calbot ja saben perquè l'esperen. Son perfectament
conscients que les competències del Parlament de Catalunya son les
que son i que, en alguns aspectes, van voler estirar més el braç
que la màniga. Ara es veuen a venir la retallada que els pot
desautoritzar davant de la ciutadania i preparen el terreny.
Però ningú no s'ha de preocupar. Digui allò que digui el Tribunal
Constitucional estarà d'acord amb la Constitució i algú s'hi haurà
de posar fulles.