Ara sí. Aquesta setmana pot passar que tinguem nou estatut o que ens quedem amb el que ja tenim.

Jo, personalment, m'estimo més quedar-me amb l'estatut que ja tenim, per moltes raons.

La primera, i la més important de totes, perquè el text de la reforma està agafat amb pinces, no ha estat objecte de suficient reflexió i no el coneix ningú, més enllà dels seus redactors. I això no pot ser bó.

Fa pocs mesos, amb motiu del referèndum sobre la Constitució europea, tothom es posava les mans al cap, especialment els partits que conformen la majoria de govern, perquè es demanava l'opinió de la gent sense haver-los donat temps ni mitjans per conèixer a fons allò que havien de votar.

Doncs bé, ara ni tant sols se'ls demana opinió, però s'intenta obtenir el seu suport a base de dir quatre frases fetes que, en el fons, no volen dir res o, si diuen alguna cosa, a vegades tenen el sentit contrari del que la gent pensa.

Com a mostra un exemple. Fa uns dies, el President del Partit Popular, Mariano Rajoy, va venir a Barcelona a donar una conferència i, en ser interpel·lat en relació a unes declaracions que havia fet dies enrera sobre l'OPA de Gas Natural sobre ENDESA, va explicar que una de les raons per les quals tenia reticències era per l'escenari de control sobre les caixes d'estalvi que plantejava el nou estatut. En sentir aquesta afirmació tothom es va quedar estorat perquè, segons sembla, ningú s'havia assabentat del contingut ni del sentit del nou text que s'està discutint.

L'endemà, els mitjans de comunicació en varen parlar abastament i en els dies següents hi va haver mobilització general per part de tots els estaments econòmics del país, encapçalats, com és lògic, pels responsables de les caixes d'estalvis, fins que ahir, dia 26 de setembre, quatre dies abans de la votació, el Conseller d'Economia anunciava que el tripartit modificarà el text definitiu, per tranquil·litzar els ànims.

Doncs bé, com en el tema de les caixes, en el nou estatut que es vol aprovar hi ha un reguitzell de trampes que suposen un augment de les competències de la Generalitat, però per poder sotmetre millor els drets i les llibertats dels catalans. És a dir que es contempla un increment de l'autogovern directament proporcional a la pèrdua de molts dels drets individuals recuperats pels ciutadans ens els darrers vint-i-cinc anys.

Per això m'agradaria que tinguéssim temps per tornar-lo a llegir amb calma i debatre'l en profunditat per, quan la prudència aconselli, poder-lo votar convençut que els ciutadans hi surten guanyant.

(Aquest mateix article es pot escoltar fent clic aqui)