Avui no puc resistir la temptació de comentar una notícia apareguda en els mitjans de comunicació als darrers dies i que, ho reconec, m'ha deixat entre estupefacte y estranyament content. Consisteix en l'anunci que ha fet l'Ajuntament, no contradit per l'empresa protagonista de l'esdeveniment, segons el qual un centre comercial de la ciutat farà donació a la Corporació de dos milions i mig d'euro, quantitat que representa ni més ni menys que 415.965.000 de les antigues pessetes. És a dir, en un acte de liberalitat sense precedents, aquesta companyia farà donació, és a dir regalarà al nostre municipi una quantitat astronòmica de diners i això m'ha commocionat.

Tant que he esperat jo tota la vida que algun ésser generós tingués un detall així (o mes petit) amb la meva persona i em retirés d'aquesta vida atzarosa que porto a cavall del seny i la rauxa per aquesta cosa de la política, i que quan això passa no sigui jo el destinatari de la gràcia sinó l'Ajuntament, malgrat que aquest, per alleugerir les seves necessitats econòmiques, ja té els serveis de recaptació, m'ha alterat.

Per això la notícia m'ha deixat estupefacte. Que una empresa, després d'haver pagat els seus impostos, taxes i preus públics, es senti tocada en els seus sentiments més profunds per l'agraïment a una institució com l'Ajuntament, em commou, m'estora, m'entendreix, m'emociona quan, a parer meu, ni en la prestació dels seus serveis, ni en l'ordenació de l'espai públic, ni en la contribució a la felicitat col·lectiva no és pas, ni de lluny, un exemple d'excel·lència més aviat em fa sentir incrèdul. Per això, tot i donar per fet que darrera del rampell de generositat de la companyia no hi ha cap tracte de favor, ni cap consideració especial diferent de la que rep qualsevol altre conciutadà, no faltaria més, quan vaig sentir les explicacions que, segons el govern, justificaven la mesura no vaig poder evitar que una llàgrima fugissera m'enterbolís la vista.

Però també reconec que, una vegada refet de l'emoció, m'ha quedat el goig de veure que en aquest país encara hi ha una mica de civisme. Quan a mi, que dec ser mala persona, mal ciutadà i antisistema, l'única cosa que m'inspiren algunes actuacions municipals és la part més rebel del meu caràcter, m'alegra de veure que a altres membres de la comunitat justament els mou a reaccions contràries. I m'alegra molt especialment perquè jo sóc client habitual d'aquesta casa i veig amb satisfacció mal dissimulada que el compte de resultats al que contribueixo modestament cada setmana s'utilitza en causes altruistes com la d'equilibrar els comptes municipals abans l'Ajuntament no faci fallida i no es dilapida en obres de caritat, iniciatives solidaries i altres collonades.