Resulta paradoxal, però la política sovint depara sorpreses com la del referèndum de ratificació de la Constitució per a Europa del diumenge passat a França. Amb un 70 % de participació pràcticament el 55 % dels francesos han dit que no.

Des que fa uns mesos el partit socialista va fer públiques les seves discrepàncies internes, els sondejos ho anunciaven. I ara s’ha confirmat amb contundència. La majoria dels francesos no vol aquesta Constitució ni, probablement, no en vol qualsevol altre.
És a dir que la majoria dels ciutadans d’un dels estats fundadors de la Unió, 50 anys desprès, s’hi gira d’esquena. Què ha pogut passar que expliqui aquest daltabaix? Quines conseqüències portarà?

Temps hi haurà per analitzar a fons la debacle, mentre haurem de veure què passa aquesta mateixa setmana a Holanda, on les previsions són tant o més pessimistes que les franceses de les darreres setmanes.

Tant a França com a Holanda, igual que va passar aquí durant la nostra campanya, els temes que han estat damunt de la taula de la campanya no és la Constitució Europea sinó les grans qüestions de la política interna de cadascun, emmascarades amb pinzellades de doctrina partidista.

La gent d’esquerres rebutjant-la per ser poc social, els verds per ser poc ambiciosa en allò que fa referència a l’ecologia, els alternatius, els altermundistes, els extraparlamentaris i els antisistema per considerar-la massa lliberal i protectora del lliure mercat, els de la dreta dura per ser una amenaça per a les essències nacionals, i així en un llarg etcètera que avarca des de l’esquerra a la dreta més extremes, passant per amplis sectors del socialisme que no ha trobat encara el nord ni el lideratge desprès de la pèrdua del poder.

Vist així, per sobre, sembla simplement que els francesos estiguin molt enfadats amb la situació política que els toca viure i que hagin volgut convertir el vot en un acte de protesta, no tant pel contingut de la Constitució que rebutgen, sinó com una manifestació de rebel·lia contra el sistema i la classe política que els governa. Una protesta contundent i sorollosa, sense pal·liatius.

Molt bé, però a partir d’ara què? Els francesos, fins i tot els que han votat que no, volen realment el declivi de l’influència de França a Europa?

En una Unió Europea amb 25 estats membres es fa difícil pensar en “l’altra” Europa que prediquen alguns. Dels 25, 10 acaben d’entrar justament fa un any, i estan molt lluny en termes econòmics i socials de l’Europa a 15. I els 15, amb un dels fundadors posat d’esquena al projecte, un altre a punt d’emular-lo i el més gran de tots, Alemanya, en plena crisi política i econòmica, no sembla que estiguin en les millors condicions per ajudar-los.

Per tant, caldrà estar atents per veure què passarà en el vell continent, però tot fa presagiar que, mentre no s’esvaeixi la borrasca vénen aires de tempesta.