Fins ara tenia la impressió de viure en un país ric veient com les màximes instàncies governamentals es dedicaven a passar l'estona amb debats metafísics sobre la naturalesa de les seves relacions amb l'estat del que formen part i, de retruc, amb la resta del planeta.

Però ara ja en tinc la certesa, després que la premsa es fa ressò de la notícia segons la qual el Govern es proposa endegar una campanya publicitària específica per explicar a la ciutadania allò que ha fet, és a dir, en què s'ha gastat els diners dels impostos a més de tenir-nos entretinguts.

Dit d'una altra manera: com que el propi Govern està convençut que la seva gestió és percebuda pels ciutadans com un desastre, ha decidit que a sobre de patir-lo i d'haver d'assumir les conseqüències d'allò que no fa, dels impostos recaptats, en destinarà una part (2,5 milions d'euro) a pagar una campanya publicitària per fer-nos creure a tots plegats que, encara que no ho sembli i que ningú no ho noti, el president i tots els seus consellers fan alguna cosa a més de donar-nos entreteniment amb debats estèrils i picabaralles.

Deu ser un altre prodigi de la naturalesa dels molts que ens tenia reservats el destí en aquesta època de meravelles que ens ha tocat viure.

Si els mateixos responsables de la gestió tenen clar que dona la sensació que no fan allò que s'espera que facin deu ser una veritat com una catedral, malgrat que segurament hi ha una bona brigada de servidors públics que treballen i fan la feina que tenen encomanada tant be com saben, encara que els responsables d'orientar políticament la seva tasca estiguin per una altra cosa.

Ara bé, per fer-nos creure el contrari tal vegada no cal que ens expliquin una obvietat com dir-nos que es gasten molts diners en coses molt interessants i convenients per al benestar col·lectiu, a més de gastar-los en fer propaganda. Ni tampoc no cal que ens diguin que tota la despesa que fan és molt social. No faltaria més. Com si la Generalitat es pugues gastar els diners dels impostos en coses diferents de les que corresponen a les competències que té atribuïdes, com ara ensenyament, sanitat o serveis socials.

Tot plegat és tant poc seriós que, a aquest ritme, aviat ens farien creure que els impostos els recapten simplement per alleugerir-nos les butxaques.