Fa un temps que em dona la sensació que la única cosa que funciona bé en aquest país son les denúncies de la zona blava. La resta, sigui per les notícies que recullen els mitjans o perquè realment les coses són com aparenten ser, sembla que hagi quedat sumit en el caos.

Tothom diu la seva sobre tot, i ningú no s'està de fer-ho. De cop, sembla que tots haguem esdevingut experts en tot i ens ha donat per proclamar-ho als quatre vents.

Allò que pensem la majoria sortosament queda confinat en les tertúlies domèstiques o del bar, però n'hi ha que, amb tanta o més autoritat que la de qualsevol, omplen pàgines de diari i espais de la ràdio i de la televisió com si, de debó, tinguéssin alguna opinió digna de ser escoltada, i la veritat és que, una vegada llegida o sentida, no sembla pas millor ni més entenimentada que qualsevol altra.

I em pregunto, a què deu ser degut? És que ja no hi ha res de bó o és que col·lectivament hem deixat de tenir criteri i tot ens va bé igual? És que la qualitat ha desaparegut com per art d'encantament o és que algú l'amaga? Ja no hi ha coses serioses de les que parlar o és que tot és pura frivolitat? Ens hem tornat tant iguals que ja no hi ha diferències en la manera de pensar i entendre les coses, o és que ja ningú pensa ni es preocupa de comprendre allò que passa? És possible defensar una idea i la seva contrària, simultàniament, i no acabar tocat del bolet o ser tant capsigrany de no adonar-se de la contradicció?

On és la gent intel·ligent, la gent prudent, la gent responsable, la gent coherent, la gent que té alguna cosa a dir digna de ser escoltada, la gent que distingeix entre la qualitat i la porqueria, la gent capaç de prendre decisions lògiques, la gent que quan parla no fa sentir vergonya aliena a qui l'escolta, la gent decent ...?

Ja no en queda cap o és que s'amaguen?

Ja sabem que participar pot contaminar, però no fer-ho porta a tenir allò que entre tots estem aconseguint, és a dir, que imperi la mediocritat i la confusió.