Sobre la immigració
Paral·lelament, a Figueres s'ha originat una altra polèmica a ran de la publicació d'una carta en el Diari de Girona, signada pel president local del PP, en Diego Borrego, que ha fet esquinçar les vestidures als càrrecs més eminents del PSC local, titllant-lo de xenòfob per dir en veu alta allò que tothom pensa, però que ningú no s'atreveix a expressar (segurament per evitar els insults dels que, ara com ara, s'irroguen el monopoli de dictar que és allò políticament correcte i què no ho és).
Per alimentar una mica més la foguera jo també he fet una petita contribució a mantenir l'incendi encès amb una carta al director del mateix diari que s'ha publicat en data 01/09/06 en els termes següents:
Sr. Director de Diari de Girona
Al llarg de l’estiu he pogut seguir el debat que s’ha plantejat sobre algunes de les qüestions que suscita la immigració. Però, en mig de l’onada de “moralina de tot a cent” que sembla haver segrestat l’enteniment de l’esquerra plural, si em permet, voldria plantejar una qüestió que em sembla especialment rellevant de posar a la consideració de l’opinió pública, fins i tot a risc de ser titllat d’aquelles coses que, quan manquen altres arguments, s’utilitzen en aquestes situacions per desqualificar al que s’aparta d’allò que es considerat políticament incorrecte.
La formulació és molt senzilla: És just, prudent o, simplement,
raonable que els nostres conciutadans d’economia més modesta
hagin de competir amb l’allau d’immigrants per poder
accedir a les ajudes socials públiques (concebudes inicialment per
a ells), o no?
Veurà, en el nostre sistema, conceptualment injust com tothom sap,
els ciutadans contribuïm al pressupost comú a través dels impostos
i d’aquests, a través de mecanismes diversos, molts de
dubtosa equitat, es detreuen unes quantitats considerables que les
administracions retornen a alguns col·lectius a través de diferents
mecanismes, entre els quals alguns programes d’ajuda social
destinats a atendre contingències de diferent naturalesa dels
sectors socials menys afavorits per la fortuna.
Mentre la immigració no va ser un dels primers problemes socials
del país, els destinataris d’alguns d’aquests ajusts
eren els nostres pobres, però aquest, amb l’establiment
massiu d’immigrants encara més pobres que ells entre
nosaltres, han anat veient com, malgrat la migradesa dels seus
recursos, anaven quedant desplaçats de l’accés a alguns dels
ajuts públics que temps enrere els permetien malviure. És més, en
no pocs casos es veuen en la situació d’haver de competir amb
els nouvinguts, a través de procediments administratius
ignominiosos, per demostrar la seva pobresa i poder accedir als
miserables ajuts públics que, sovint, són concedits a altres,
encara més pobres que ells, malgrat la parafernàlia documental a la
que s’han vist sotmesos i l’exhibició vergonyant de la
seva condició de pobres. Això sí, atenent al principi de
transparència tant en boga, tot es fa amb publicitat i pública
concurrència perquè, a sobre dels improperis a que s’han de
sotmetre, no es puguin queixar.
Ja sé que tots plegats som uns hipòcrites (especialment els
polítics), però vostè, senyor director, o algun dels lectors del
seu diari, coneixen algun sistema millor per fomentar el
ressentiment entre alguns dels nostres conciutadans? O és que la
xenofòbia i el racisme són patrimoni exclusiu dels adversaris dels
que ara governen d’una manera tant irresponsable?
Manuel Ibarz
Diputat al Parlament de Catalunya
Portaveu del Partit Popular en la Comissió
d’Immigració