Que vivim en el país del surrealisme i la desmesura no és cap notícia, al contrari, és la constatació d'una realitat que, per quotidiana, sovint ens passa desapercebuda. Tenim tant interioritzat el fet que sobrevivim en l'imperi del disbarat que ja no hi ha res que ens pugui sorprendre.

I en l'àmbit en el que això resulta més espectacular és en la política i en la funció pública, en la que es pot veure com un càrrec de l'administració, electe o no, s'enfada amb un altra que li ha fet fer el ridícul i li obre un expedient per sancionar-lo o que un altra, fart d'aguantar les impertinències i ineficiències d'un altre, es pren la justícia per la seva mà i fa el que li dona la gana.

I el poble, com en deia el famós article 26, espectador impertèrrit de la comèdia, clama per que li arreglin els seus problemes, però sense castigar-lo. Perquè aquesta és una altra de les manifestacions del poder autòcton de les que conviden a sucar-hi pa.

Que hi ha una situació generalitzada d'inseguretat i la gent és queixa, doncs el què cal és dictar més lleis i reglaments que, com és evident, van adreçades a la immensa majoria de la bona gent i que no afecten per a res als bandarres i desaprensius que no tenen res a perdre i que, des de sempre, s'han rigut de les normes i dels que les dicten, del mort i de qui el vetlla.

Com que prohibir que la gent es mori segurament ultrapassa els límits de la fúria normativa dominant, es proposen mesures pal·liatives dels sistemes que l'autoritat considera inadequats per passar a millor vida.

Superada la prova del tabaquisme com a forma de defunció massa cara per a les arques públiques, probablement el cas més llaminer per intervenir i fer saber qui mana a la ciutadania és el de la carretera. Com que el govern no gosa prohibir la circulació de vehicles, com ha prohibit el consum de tabac, del que es tracta és de treure conductors de circulació de mica en mica, a pessics, fins que els carrers i las carreteres quedin nets d'automobilistes amb carnet i que només quedin els que no en tenen, que no en volen, ni falta que els fa.

Segurament hi altres maneres de tenir a tota la població vigilada i sota la sospita generalitzada de ser potencials infractors de la norma o futurs delinqüents, però jo no en conec cap. Tal vegada recuperant la memòria històrica ....