La democràcia exigeix que hi hagi un marc legal que, entre altres coses, reguli els processos electorals, determinant les condicions en les que s'han de dur a terme i fixant el valor dels resultats electorals, perquè el valor vinculant d'un resultat electoral no ve donat ni pel percentatge de participació ni pel nombre de vots emesos pels electors, sinó per la llei.

D'altra banda, un procés electoral ha de versar sobre una qüestió que sigui legal i ha de tenir com a finalitat obtenir un resultat que s'ajusti a les previsions de la llei, dins l'àmbit de les potestats del que convoca la votació.

Per posar dos exemples extrems del que acabo d'afirmar es podria dir que, un ajuntament no pot decidir la creació d'un exèrcit municipal, encara que tot el poble voti per unanimitat a favor de la proposta, perquè crear un cos armat no és de la competència d'un municipi. La llei no ho preveu. Una comunitat autònoma tampoc pot decidir aplicar la pena de mort als autors de determinats delictes en l'àmbit del seu territori, encara que ho votés tota la població de forma unànime, perquè aquest tipus de condemna va ser abolida per la Constitució.

I aquesta és una qüestió transcendental en un sistema democràtic. Si hi ha una Constitució, res ni ningú no pot estar per sobre dels seus preceptes, ni res no es pot fer vàlidament contra els seus mandats. És la regla del joc. Si es vol fer quelcom no contemplat per la Constitució la única solució és canviar-la, per bé que, mentre no es produeixi el canvi - qui sigui - s'hi ha de posar fulles.

Llavors, quin sentit pot tenir convocar un referèndum i consultar als ciutadans sobre qüestions que la Constitució no contempla o que no son de la competència de l'autoritat que vol formular la pregunta?

En un sistema democràtic està molt clar, però si del què es tracta és de temptejar els límits de la llei de lleis, allò que pot passar (o que ha de passar necessàriament) és que el plantejament de qüestions polítiques per vies inadequades acabin sotmeses a l'imperi de la llei pels tribunals encarregats de fer-la complir, i no pels vots emesos pels ciutadans que, a aquests efectes, son irrellevants.

I si, a més a més, les qüestions plantejades tenen a veure amb la Constitució, el problema deixa d'afectar només als ciutadans del territori que han votat, sinó que es converteix en un problema de tots els ciutadans que estan sotmesos a la mateixa norma, per exigències de la mateixa democràcia, perquè, en un sistema democràtic de debò, ningú no pot estar per damunt de la Constitució, de manera que la qüestió d'un territori esdevé un problema de tots els ciutadans del país.

I tots els demòcrates del món ho saben.