Déu meu, què té la gent d'esquerres per a ser tant perfecte? Quin do de la natura els ha estat atorgat per tenir opinions tant ben formades i inapel·lables sobre allò que diuen i pensen la gent que no és de la seva condició? Quina il·luminació han rebut per poder anar pel món amb tanta suficiència?

Què hem fet els que no som d'esquerres per no merèixer una mica de la seva condescendència? Quina maledicció divina porta implícit el fet de ser de dretes per no merèixer ni una mica de respecte? No cal que ningú ens perdoni la vida, però algú em podria dir perquè no podem expressar les nostres opinions sense ser titllats de feixistes o ser objecte de les seves burles? Per quina raó els ha estat atorgat el dret a ridiculitzar aquelles coses en les que creiem, els símbols amb els que ens identifiquem o els valors que donen sentit a la nostra vida?

És que ells són millors, o nosaltres pitjors, pel fet de defensar unes idees diferents de les seves?

Algú es pot imaginar una societat en la que només prevalguin els eslògans de l'esquerra plural convertits en dogmes? O és que creuen seriosament que ningú no té dret a defensar una manera diferent d'entendre la vida?

Què els passa a aquests intolerants? Tenen por? De qui tenen por? De gent que té conviccions religioses, que defensa un model de família tradicional, que promou una societat basada en uns valors diferents als seus? O de que els seus principis siguin contestats, posats en dubte o combatuts?

És que no s'han adonat que la seva veritat encara és minoritària en aquest planeta? Que per molt que s'ho proposin hi ha molta més gent que no es resigna a renunciar a allò que els dona seguretat, que els brinda consol i que els ofereix certeses en un món insegur i canviant? Gent tant moderna com ells però que creuen en principis que els serveixen de referent en les tribulacions quotidianes i que mereixen el mateix respecte que ells volen per a les seves idees.

Hi ha milions de persones arreu del món que fa alguns segles que s'equivoquen i tenen tot el dret a seguir-ho fent. I els seus líders, que tal vegada també erren, tenen dret a tenir opinió i a expressar-la en llibertat, agradi o no, incomodi o no, aduli o no.

I temps a venir, si volen, en tornarem a parlar per veure quina de les posicions ha perdurat, si ha estat la de l'esquerra trencadora o la de la dreta tranquil·la.