(Aquest mateix article es pot escoltar fent clic aqui)

En aquests dies ha començat el debat dels pressupostos de la Generalitat per a l'any vinent que pugen a 30.000 milions d'euro, equivalents a 5 bilions (amb b) de les antigues pessetes. Es tracta d'una quantitat de diners realment important, amb la que es poden fer moltes coses.

Al marge de consideracions calculats amb percentatges de creixement i altres qüestions estadístiques que es solen explicar en aquestes ocasions per fer lluir la proposta del govern, a mi m'interessa destacar-ne alguns aspectes que em semblen significatius.

En efecte, tal com s'ha dit, es tracta d'un pressupost amb un marcat caràcter social. La Generalitat té atribuïdes les competències pròpies de l'administració que està aprop del ciutadà, és a dir, ensenyament, sanitat, benestar social, etc., i per tant tot pressupost que faci en compliment de la llei ha d'aplicar recursos en aquestes àrees i, lògicament, ha de tenir un marcat caràcter social, i afegeixo, no faltaria més.

A més a més, a part de debats sobre la insuficiència del sistema de finançament vigent, el de l'any proper és un pressupost considerable tenint en compte la xifra total de recursos que mobilitzarà. I no hi ha millor manera de veure que realment ho és, que fent una senzilla comparació.

El projecte que està discutint des de fa dos anys la Unió Europea i sobre el que els estats membres no es posen d'acord, puja a 120.000 milions d'euro, és a dir, només 4 vegades més que el de Catalunya. Tot plegat per a 25 estats i més de 400 milions de ciutadans, inclosos els catalans.

Tenint en compte que de la xifra que està damunt de la taula de la negociació n'ha de sortir el finançament de tots els organismes comunitaris i el de totes les polítiques comunes, inclosa la política agrícola comú o les operacions militars de pacificació a Afganistan, per posar dos exemples, sembla raonable pensar que amb el pressupost de la Generalitat els catalans, l'any vinent, podríem anar força bé.

Segurament amb un nou sistema de finançament encara podríem anar millor, però amb l'actual, déu n'hi do, no?

Depèn de com s'administrin, és clar.