A ran de les negociacions agòniques de l'estatut, en el to de dignitat ofesa que s'ha instal·lat entre alguns polítics catalans i amb paraules més grandiloqüents de les que jo soc capaç d'expressar, en els darrers dies m'ha semblat sentir coses com aquestes:

Patriota català indomable i de pedra picada canvia país independent per nació sense estat, a canvi d'un estatut com Déu mana.

Be home, si es posen tossuts i no pot ser, però que quedi molt clar que no renuncio a res, també canviaria la nació per un preàmbul literàriament impecable sempre que vagi acompanyat d'un increment del pressupost que em permeti salvar la cara.

D'acord home, si tampoc no pot ser, perquè el seu anti-catalanisme antidemocràtic els impedeix afrontar la diversitat segons la lògica dels temps, ho canviaria tot plegat per la gestió de l'aeroport de Barcelona i quatre rals al pressupost per poder convidar als amics a una festa.

I si tampoc no fos possible tanta ambició a causa de la seva fòbia atàvica contra els catalans heretada de la dreta cavernícola, també estaria disposat a que em cedissin el servei de trasllat d'equipatges de la terminal B, mentre em mantinguin al govern i facin veure que encara no he perdut la clau de governar, malgrat que ja no recordo a la butxaca de quins pantalons la vaig posar.

De moment el festival no ha donat per a més. De tota manera però, com que el tema encara no s'ha acabat, caldrà seguir atentament l'evolució dels missatges. Jo al menys no descarto un atac de penediment sobtat a causa d'una concessió econòmica d'última hora que porti a una defensa aferrissada de la cosa sense retallades. Be, sense retallades en la defensa, és clar, no en la cosa que, pel que sembla, ja està força desplomada.