Diguem-ho clar d'una vegada, en un país lliure el fet que la gent vagi d'un lloc a l'altre del territori és un dret, i fer-ho a peu, en bicicleta, en patinet, montat sobre un ase o en un vehicle de tracció mecànica, és una decisió que ateny a la llibertat més elemental de les persones.

Val a dir que, per gaudir d'aquesta petita parce·la d'autonomia personal, els ciutadans que no volen anar amb transport col·lectiu, paguen un preu astronòmic. Ho fan per adquirir un vehicle, el preu del qual està gravat per impostos que representen una tercera part del seu valor. Ho fan per assegurar els riscos de conduir-lo. Ho fan pagant impostos que graven el sol fet de gaudir del dret de circular i pel combustible que consumeixen en una proporció sobre el preu final que més val no recordar. Ho fan per poder gaudir d'una cosa tant estrambòtica com un espai entre dues ratlles pintades a terra d'un soterrani, i que s'anomena plaça d'aparcament, a un preu que moltes persones no poden pagar per donar un sostre digne als seus fills. Ho fan per aparcar uns minuts en qualsevol via pública de qualsevol ciutat del país perquè, malgrat haver pagat per circular pels carrers, els municipis han arribat a creure que aquest dret només inclou el fet de passar-hi amb el vehicle en marxa, però no comprèn el dret a aturar-se i molt menys el d'aparcar.

I, no obstant el sacrifici que suposa ser desplumat d'aquesta manera per totes les administracions públiques que tenen competències per posar la mà a la butxaca del contribuent, des de que en els darrers cinquanta anys els cotxes ho han invadit tot, les autoritats tenen un maldecap que semblen voler resoldre fent la gitza als conductors, i algunes fins i tot ho volen fer desfermant autèntiques creuades per disuadir a la gent que faci servir el cotxe de totes les maneres que se'ls ocorre, a quina més estrafolaria.

Des de posar prohibicions atentatories del sentit comú a senyals de trànsit absolutament injustificades i absurdes; des de càmeres de vigilància a ràdars per espiar tant als infractors com als bons conductors; des d'instal·lar semàfors idiotes a bonys a la via pública per obligar a reduir la velocitat o parar els vehicles; des de tancar els policies a les casernes ocupant-los en tasques administratives fins a infestar els carrers de vigilants que denuncien el pas del temps. Tot plegat perquè volen treure els cotxes que els incomoden dels carrers, que els obliguen a pensar solucions pel trànsit, que els trinxen les estadístiques i que els fan quedar en ridícul.

No hi ha dret. Ja sabem que sortir amb cotxe ens costa diners i incomoditats. Si anem tots alhora al mateix lloc, tenim molt clar que farem cua i no trobarem lloc on aparcar. Però pagant com paguem pel dret a anar d'un lloc a l'altra, no ens podrien deixar circular tranquils?