Altres polítiques socials

(Aquest mateix article es pot escoltar fent clic aqui)

A mesura que llegeixo notícies sobre l'increment del cost de la vida, sobre l'augment incessant del preu del petroli, sobre l'encariment del diner i sobre el nivell d'endeutament de les famílies em convenço més de la conveniència de tirar endavant algunes iniciatives legislatives per protegir els ciutadans que, tard o d'hora, no podran fer front als seus compromisos de pagament i patiran les conseqüències d'incórrer en morositat.

Ningú no vol que s'acabi la bonança, però hi ha indicadors que fan pensar que no estem lluny d'un canvi del cicle econòmic.

En els darrers temps han disminuït sensiblement les inversions industrials, sobre tot les estrangeres, algunes empreses es deslocalitzen i altres, especialment algunes que ocupen a molta gent, han començat a fer expedients de regulació per acomiadar part de la plantilla. I quan això passa sembla que els responsables polítics hauríem d'anar pensant sobre què podem fer ara per quan les coses vagin malament.

No totes les polítiques socials han de consistir inevitablement en fer estralls en els pressupostos públics. També és fer política social, i no costa gaire diners a l'erari públic, adaptar algunes normes legals o dictar-ne alguna de nova pensant en les necessitats de la gent, sobre tot de la que en una situació de crisi té menys capacitat per sortir-se'n.

No cal fer grans coses, però algunes de les que cal fer són imprescindibles.

Com acabar de desenvolupar la legislació relativa a la
protecció dels consumidors i dels usuaris en la seva relació amb les grans corporacions prestadores de serveis, i s'ha de pensar alguna manera per que, si arriba el cas, la gent més modesta pugui fer front a les situacions de sobre-endeutament per tal d'evitar la liquidació del patrimoni familiar d'aquells ciutadans que, després d'anys de sacrifici per pagar la hipoteca, pateixen l'infortuni de perdre la feina o la salut.

Com passa amb el sistema concursal previst per als empresaris i les empreses que entren en crisi.

Tot plegat molt poca cosa si es compara amb alguna de les grans reformes legislatives que s'estan duent a terme.

Però, com que no fan història, tal vegada no serem capaços de fer les.