Altres polítiques socials
(Aquest mateix article es pot
escoltar
fent clic
aqui)
A mesura que llegeixo
notícies sobre l'increment del cost de la vida, sobre l'augment
incessant del preu del petroli, sobre l'encariment del diner i
sobre el
nivell d'endeutament de les famílies em convenço més de la
conveniència de tirar endavant algunes iniciatives legislatives per
protegir els ciutadans que, tard o d'hora, no podran fer front als
seus compromisos de pagament i patiran les conseqüències d'incórrer
en morositat.
Ningú no vol que s'acabi la bonança, però hi ha indicadors que fan
pensar que no estem lluny d'un canvi del cicle econòmic.
En els darrers temps han disminuït sensiblement les inversions
industrials, sobre tot les estrangeres, algunes empreses es
deslocalitzen i altres, especialment algunes que ocupen a molta
gent, han començat a fer expedients de regulació per acomiadar part
de la plantilla. I quan això passa sembla que els responsables
polítics hauríem d'anar pensant sobre què podem fer ara per quan
les coses vagin malament.
No
totes les polítiques socials han de consistir inevitablement en fer
estralls en els pressupostos públics. També és fer política
social, i no costa gaire diners a l'erari públic, adaptar algunes
normes legals o dictar-ne alguna de nova pensant en les necessitats
de la gent, sobre tot de la que en una situació de crisi té menys
capacitat per sortir-se'n.
No cal fer grans coses, però algunes de les que cal fer són
imprescindibles.
Com acabar de desenvolupar la legislació relativa a la
protecció dels consumidors i dels usuaris en la seva relació amb
les grans corporacions prestadores de serveis, i s'ha de pensar
alguna manera per que, si arriba el cas, la gent més modesta pugui
fer front a les
situacions de sobre-endeutament per tal d'evitar la
liquidació del patrimoni familiar d'aquells ciutadans que, després
d'anys de sacrifici per pagar la hipoteca, pateixen l'infortuni de
perdre la feina o la salut.
Com passa amb el sistema concursal previst per als empresaris i les
empreses que entren en crisi.
Tot plegat molt poca cosa si es compara amb alguna de les grans
reformes legislatives que s'estan duent a terme.
Però, com que no fan història, tal vegada no serem capaços de fer
les.
