Ja em costa d’entendre que l’elit de l’empresariat català es reunís en un acte com el de fa uns dies a l’IESE de Barcelona per manifestar una posició pública sobre l’aeroport de Barcelona i qui l’ha de gestionar en sintonia amb allò que defensa el Govern de la Generalitat de Catalunya. Però allò que no m’entra al cap és que l’empresariat català defensi que, en la gestió d’una infraestructura d’interès estratègic per les comunicacions de Catalunya com és l’aeroport d’El Prat, una administració sigui substituïda per una altra en lloc de reivindicar la seva privatització.

Des de que Espanya es va integrar com a membre de ple dret de la Unió Europea es suposa que tot el país, inclosa Catalunya, participa de les polítiques continentals en allò que fa referència a la construcció d’un mercat interior europeu i a la superació de tots els mecanismes que dificulten la lliure circulació de les persones, les mercaderies i els capitals entre els estats membres. I l’empresariat català, integrat en un país plenament comunitari, es suposa que participa, ni que sigui per interès, en el procés de liberalització que redueix les mesures proteccionistes, fomenta la competència i obre de bat a bat les portes d’un dels mercats potencialment més grans del món.

A què ve doncs aquest sobtat fervor que porta a la flor i nata de la iniciativa empresarial a defensar la gestió d’un instrument tant valuós com l’aeroport d’El Prat per una administració regional que, lluny de vetllar pel paper de Catalunya en un planeta globalitzat, porta quatre anys mirant el món per un forat obsessionada en veure la manera d’augmentar el nombre dels seus buròcrates? Per què en lloc de reivindicar la gestió privada, independent de tot control polític, que contempli Europa i el món com una oportunitat, que vegi als seus usuaris com a clients i no com a súbdits, i que garanteixi el millor nivell d’eficiència possible en la prestació dels serveis aeroportuaris catalans, fa un acte de submissió com el de l’altre dia?

Es que volen convertir El Prat en una rèplica de les rodalies de Renfe? O desitgen veure l’aeroport sumit en una batussa permanent per decidir qui té la competència per baixar les maletes dels avions o per buidar les papereres de les terminals?

Francament, si fins i tot l’empresariat declina jugar el paper que li pertoca, hauré d’acceptar que aquest país està molt pitjor del que pensava.