Guanyi qui guanyi el diumenge que ve, sigui per majoria absoluta o per la combinació aritmètica que doni el govern a una coalició de forces de qualsevol signe, desitjo que la victòria, a més de servir per satisfer les expectatives personals del guanyador, ajudi a consolidar el sistema democràtic i allò que denominem l'estat de dret. És a dir, desitjo que el procès d'elegir als que han d'exercir l'autoritat municipal ens faci un mica més civilitzats a tots, començant pel escollits.

Vull dir que per molt àmplia que hagi estat la seva victòria, recordin sempre que el mandat que han rebut és per governar una administració pública sotmesos a l'imperi de la llei. No oblidin mai que en un estat de dret ningú no està per sobre de la norma, i que els governants tenen obligació de donar exemple i ser els primers en complir-la.

Que no perdin de vista la mena d'institució que han d'administrar, el seu paper en l'entramat institucional de l'estat, les competències que té, els recursos de què disposa i el sentit de la seva existència al servei dels ciutadans.

Si abans governaven uns altres, és molt important que recordin que la institució seguirà sent la mateixa quan ells ja no hi siguin i que pensin que allò que distingeix un país avançat d'una olla de grills és l'estabilitat institucional. Encara que no hi estiguin d'acord, els compromisos contrets pels governs anteriors també els obliguen i els ciutadans tenen dret a esperar que siguin respectats.

Encara que vulguin fer moltes coses, les hagin promés o no en campanya electoral, que Deu els doni paciència. Pensin relaxadament si realment té sentit allò que volen fer, si la institució té atribucions per fer-les, si té recursos per finançar-les i quins compromisos de futur comporten. Intentin analitzar les coses importants que encara estan per fer o que han quedat empantanegades en mandats anteriors i que val la pena d'acabar.

Tinguin consciència sempre de qui paga el pollastre, que ningú no regala res, que els diners surten de les butxaques dels ciutadans i que la bota de Sant Ferriol no existeix per molt que els crèdits puguin fer pensar una altra cosa.

En el dia a dia, abans d'imposar una conducta als ciutadans o de prohibir-los de fer alguna cosa, facin l'esforç d'analitzar si allò que tenen al cap és un imperatiu legal o una dèria personal.

I quan hagin d'autoritzar alguna cosa oblidin la seva opinió personal sobre allò que han de decidir i procurin ignorar qui la demana. Decideixin d'acord amb la llei i tinguin la consciència tranquila. Al cap i a la fí no han pas estat elegits ni per passar comptes, ni per fer favors a ningú.