Malgrat les aparences i de les grans declaracions que podrien fer pensar el contrari, el cert es que la nostra és una societat cruel. Tant despietada com per convertir el patiment aliè en un espectacle i fins i tot en un negoci.

Vegeu sinó els exemples que ens ofereix l'actualitat quotidiana i us adonareu que el patiment i la sang formen part de l'entreteniment que ens serveixen els mitjans de comunicació a totes hores, amb l'aparent acceptació de l'audiència.

Mentre uns intenten salvar als nàufrags dels "cayucos" sempre hi ha una càmera escodrinyant l'escena per captar la imatge més expressiva del patiment i al mateix dia o l'endemà segur que hi ha algú que paga drets d'autor per publicar-la. Fins i tot es fan concursos per determinar quina és la instantània que va captar millor la situació d'angoixa, de patiment o de pànic, i es donen premis substanciosos entre la legió dels artistes especialitzats en la matèria.

Amb l'excusa de ser els garants del dret a la informació (expressió que no he pogut aclarir mai si fa referència al públic o a l'informador) sembla que a tota desgràcia hi vagi associada la presència d'un notari gràfic encarregat d'il·lustrar l'esdeveniment per afegir-li dramatisme.

I no diem si les imatges, com la de l'accident d'ahir a València, permeten mostrar ferits, cadàvers, membres amputats i despulles perquè l'obscenitat dels responsables dels mitjans, tant públics com privats, adquireix proporcions que fereixen impunement els sentiments dels espectadors, alguns dels quals, a les hores dels noticiaris, són mainada que no té l'estómac preparat per digerir la triperia que els serveixen els adults que mercadegen amb la sang aliena.

És que no hi ha ningú amb una mica de vergonya per limitar aquest espectacle? És que ningú no té la mínima compassió per la dignitat de les víctimes i per la dels seus familiars i amics?

I encara n'hi ha que perden el temps demanant que es prohibeixin les corrides de toros ...