Avui, alguns mitjans de comunicació es fan ressò de la compra de la companyia de telefonia per Internet Skype, per part d'eBay, la principal empresa de subhastes virtuals i propietària a la vegada de PayPal, que és un dels sistemes de pagament on-line més utilitzat arreu del món.

Aquesta, com moltes altres notícies relatives als negocis que s'han desenvolupat en els darrers anys en torn del fil telefònic, a la majoria dels ciutadans no ens fan ni fu ni fa, però denoten una gran efervescència econòmica en el ciberespai. És ben bé que, una vegada esgotada l'etapa en la que es va desinflar la bombolla d'Internet - aquella que van propiciar els profetes de la nova economia com Negroponte i altres - el globus s'està tornant a botir, aquesta vegada sense no massa soroll, però amb moviments realment espectaculars en torn d'un negoci cada vegada més substanciós.

Com a mostra d'allò que està succeint valgui l'exemple d'Apple, una companyia informàtica que fins no fa gaire era quasi marginal en el mercat dels ordinadors, fabricant d'uns aparells de molta qualitat, però relativament cars, cosa que els relegava a ser minoritàris. Doncs bé, fa un parell o tres d'anys, la companyia de la poma va treure al mercat un petit aparell reproductor de música, l'iPod, i un programa gratuït per descarregar-la des de l'ordinador, l'iTunes, que han posat a l'empresa en el lideratge de la venda de música per Internet. Valgui com a exemple que en el segon trimestre d'enguany ha venut més de 6 milions d'iPod i, des de la seva botiga electrònica de venda de música, porta venudes més de 500 milions de cançons a 99 centaus de dòlar cadascuna.

Un altra exemple no menys espectacular del que està passant és el de la companyia finesa fabricant dels telèfons cel·lulars NOKIA que ha contribuït al desenvolupament de la telefonia mòbil arreu del planeta i ha situat Finlàndia, un país de poc menys de 5 milions d'habitants, al capdavant de la indústria electrònica mundial.

Es tracta, tot plegat, d'una revolució? La veritat és que no ho sé. Allò que sembla evident és que en un món globalitzat hi ha algunes empreses petites que no s'arronsen i planten cara als gegants de l'economia mundial, contradient el discurs suat dels profetes del desastre.

El nostre entorn canvia, planteja reptes nous i els que s'espavilen prosperen.

Però mirant al voltant a vegades penso que els catalans vivim a la lluna, ens mirem massa el melic i, darrera de les nostres dèries, renunciem a ser alguna cosa més que submisos perceptors d'ajuts, subvencions i fons europeus.

(Aquest mateix article es pot escoltar fent clic aqui)