Fa temps que quan llegeixo o escolto segons quina mena de discursos de gent que tot just acaba d'aparèixer a l'escena pública em ve al cap que per a ells la vida i la historia acaben de començar. Com si abans de la seva arribada no hagués passat res, com si abans del dia d'avui no hi hagués un ahir, com si el rellotge de la història s'hagués posat a zero quan ells han tocat terra, esborrant del passat tot allò que contradigui la interpretació que fan del present entès com l'inici de totes les coses i les seves com les primeres de totes les idees.

I això de tornar a començar que tant els agrada a ells a mi em fa una angunia terrible.

Em passa amb la història del país que expliquen perquè, a base d'ometre els episodis que els fan nosa, cada vegada s'assembla més a un conte de fades o una novel·la d'aventures que no pas a la peripècia truculenta i sagnant que sembla que va ser en la realitat. Creure, com fan alguns, que Catalunya ha esdevingut allò que és per culpa d'algú que al llarg de la història ens ha tingut mania, com si els catalans de cada època no haguessin tingut cap responsabilitat sobre els esdeveniments que han anat configurant el present, em sembla molt perillós perquè ens pot portar a cometre els mateixos errors dels nostres avantpassats tant per ignorància com per estupidesa.

Però també em passa amb discursos aparentment no gens polítics, com ara la valoració que es fa sobre els resultats d'alguns estudis relatius a la nostra realitat des de punts de vista real o suposadament científics que em semblen absolutament esgarrifosos. Els últims dels que he tingut notícia, fets públics la setmana passada, es referien a la invasió del nostre territori per animals i plantes foranes que, segons diuen, suposen una amenaça per a la flora i la fauna autòctones, i m'han recordat teories que em semblaven feliçment superades i que, aplicades a coses i circumstàncies diferents, van causar una de les tragèdies humanes més grans de la historia de la humanitat a mitjans del segle passat. Però quan he tingut notícia que en algun lloc que m'estimo més no recordar un grapat de gent, m'imagino que de bona fe, es va dedicar tot un dia a arrencar plantes exòtiques d'un paratge per destruir-les amb la finalitat de salvar a les nostres, la pell se'm va posar de gallina.

I és que em sembla que hi ha gent que, a més d'estudiar les coses que els capaciten per a les seves especialitats professionals, haurien d'aprendre una mica d'història, de filosofia o de literatura per saber que ha passat en el món abans que ells el trepitgessin i quines barrabassades han fet els seus antecessors, be sigui per no repetir-les o per, si les fan, tenir consciència de les idees que alimenten.