Però, a diferència d’allò que han de fer majoria de ciutadans, a la Generalitat ningú no parla d’estalviar, de reduir despeses, de prescindir de fastos, de racionalitzar o d’administrar millor els recursos. A la Generalitat parlen de millorar el finançament, que és una manera com una altra de fer veure que algú té la bota de Sant Ferriol i que, posats a gastar, els recursos no tenen límit. Però no és veritat.

No és que la Generalitat no tinguin diners. Enguany el govern disposarà de 33.000 milions d’euros, que comptats amb les pessetes d’abans seria una xifra que rondaria el 5 bilions i mig, amb "b" de burro, que és una quantitat prou considerable com per disposar d’una mica de marge i fer les coses raonablement bé. Però, lluny de plantejar-se d’ajustar les despeses a les disponibilitats, tots els consellers estan entestats en que la solució no és aquí, sinó a obtenir més diners de Madrid que és on resideix el corn de l’abundància.

Quina llàstima de no aprofitar el moment per fer pedagogia.

Segurament hi ha motius de sobra per demanar més diners a l’estat i, si és així, que es demanin en bona hora. Però mentre el ministeri d’economia no afluixi la mosca, cosa que pot tardar força temps, a ningú no li ha passat pel cap deixar de fer el ploricó i parlar de fer, a nivell governamental, allò que els administrats han de fer per força? Ningú no és capaç de parlar de gastar menys i millor, ni que sigui per donar exemple? A ningú no se li ocorre parlar de contenció i de prudència, encara que només sigui per vergonya torera?

Al capdavall els diners que gasta la Generalitat amb tanta prodigalitat i sense mirar prim, son els que abans han pagat els ciutadans amb els impostos, i donar exemple de bona administració segur que no fa mal a ningú i, a sobre, és més solidari amb els que pateixen la crisi.

O no?