En ocasió de l'episodi de sequera en el que estem immersos, he descobert un munt de coses.

Per exemple, he entès que allò que en diuen "aigua de boca" en realitat és un concepte que fa referència al consum domèstic d'aigua, però no a l'aigua per a beure, atès que la gent no beu 150 litres diaris per cap sinó que els ciutadans, en gran nombre, beuen un parell de litres d'aigua embotellada i l'aigua que surt de l'aixeta la dediquen, en una molt petita part, a cuinar i la major part, a la higiene, sigui per rentar-se o rentar la roba i la vaixella.

Sens dubte que no és la imatge del govern que voldria veure qualsevol ciutadà la que ensenya el de la Generalitat de Catalunya les últimes setmanes. Acorralat, mirant al cel, improvisant suposades solucions d'emergència, discutint amb el govern de l'estat sobre alternatives contràries a la ideologia comuna o amenaçant als usuaris que no es pleguin a les mesures d'estalvi que va adoptant sobre la marxa, el nostre govern ofereix un espectacle realment lamentable.

Segur que no és així com els catalans voldríem veure'l actuar, i deuen ser molts els que lamenten haver de constatar que, aquells que tenien una resposta a totes les preguntes, una solució per a qualsevol problema i un remei per a tota mena de mals, han quedat atrapats en el seu propi fangar ideològic, sense idees, lligats de mans i peus, sotmesos a l'atzar de la pluja que caigui.