Recorden, durant el primer tripartit, aquell debat sobre el percentatge d'inversions en infraestructures que l'estat preveia en els pressupostos? Que si era el 16% o si era el 19%. Que si quan governava el PP va disminuir però que gràcies al PSOE, que era un govern amic, tot quedaria arreglat i, en pocs anys, quedaria compensat el dèficit històric que arrossegava Catalunya?

Els retrets d'uns contra els altres i el foc creuat de percentatges i xifres va ser espectacular, tot plegat per intentar justificar allò que des de fa molts anys és injustificable, i no és altra cosa que, a Catalunya, per la raó que sigui - que d'això també se'n pot parlar, i llarg -, l'estat no fa les inversions que correspondrien al volum de recursos que recapta. I no ho ha fet mai, de manera que s'ha acumulat un dèficit històric que ningú no sap com s'ha de pal·liar, entre altres raons perquè ningú no sap d'on han de sortir les misses, ni en quins projectes s'han d'invertir els diners en cas de trobar-los.

Il·lma. senyora i benvolguda amiga:

Fa uns dies em vaig permetre d'encetar aquest epistolari amb la intenció de fer-te arribar el meu parer sobre alguns aspectes de la vida de la ciutat que personalment em semblen millorables. Avui voldria plantejar-te l'oportunitat que tindrà Girona de comptar amb un element excepcional que pot situar la ciutat en un lloc capdavanter en el reciclatge d'instal·lacions aparentment obsoletes i que, gestionada amb una mica d'imaginació, és susceptible de convertir-se en un element singular pel què fa a la dotació d'equipaments públics destinats a l'atenció dels ciutadans.

Em refereixo a una part del viaducte del tren, que tothom sembla entestat a enderrocar, començant per la majoria de membres de la Corporació que presideixes, sense ni tant sols plantejar-se les possibilitats que ofereix si es pensa com una oportunitat. Concretament em vull centrar en el tram que va des del carrer de Cassià Costal fins al carrer de Joan Brossa.

Si es mira des d'un punt de vista positiu, es tracta d'una construcció faraónica, d'una longitud lleugerament superior a 500 metres, d'una amplada no inferior a 20 metres en cap dels seus punts, i força més ample en la zona de l'actual estació de RENFE. Situada en posició vertical, seria una torre tant alta com l'edifici Taipei 101 (de 509 m), i força més alta que les Torres Petronas de Kuala Lumpur (452 m), que la Torre Sears de Chicago (442 m), que l'edifici Jin Mao de Shanghai (421 m), que l'edifici Two International Finance Centre de Hong Kong (415 m), o que l'Empire State Building de New York (381 m), només que, a Girona, la tindiem ajaguda.

Amb un tancament exterior digne de la ciutat que l'acull, agosarat i innovador, podria tenir un aspecte impressionant, susceptible de convertir-se, per si sol, en una icona de la ciutat i en un punt d'atracció per a tota mena de visitants, tant pels que venen a Girona atrets pel barri vell, com pels que ho fan per participar en les nombroses manifestacions comercials, artístiques i culturals que es produeixen al llarg de l'any.

Ja coneixes el Museu Guggenheim de Bilbao i has sentit a parlar de l'impacte que ha tingut en la vida de la ciutat, no? Doncs et proposo fer una cosa semblant, encara que “a la gironina”.

Atesa la contundència de l'obra civil ja feta, el monstre tindria una superfície no inferior a 10.000 metres quadrats, situats íntegrament a nivell de carrer, en condicions de complir les més exigents normes d'accessibilitat, i podria ser aprofitable per instal·lar tota mena de serveis d'atenció al ciutadà, especialment d'aquells que presten (o que haurien de prestar) totes les administracions públiques presents a la ciutat, des de les que depenen de l'estat central, com de l'administració autonòmica, de la provincial, de la comarcal o del propi municipi, contribuint a resoldre d'una forma innovadora un problema ara mateix insoluble per a la majoria de ciutadans consistent en saber, davant d'un problema concret, qui ha de resoldre què i, a sobre, amb la possibilitat de prendre un cafè mentre fan cua a la finestreta de sempre, esperant una solució.

Crec que, amb molt poca intel·ligència aplicada a reallitzar el projecte, el resultat podria ser espectacular, a part de convertir-se en una experiència única a Espanya i qui sap si també al continent.

Com a curiositat afegida, que vindria a reforçar la singularitat de l'aprofitalla, es dona el cas que, per les característiques d'allò que ja hi ha fet, l'edifici podria tenir un ampli aparcament superior, amb no menys de 300 places, que tindrien accés directe a la planta baixa, a través d'escales mecàniques (com les que ja hi ha a l'estació) o ascensors que facilitèssin l'accessibilitat dels usuaris, resultant d'allò més comfortable.

Es pot demanar més per menys?

Ja sé que res no és tant senzill de fer com pot semblar per les aparences, però les ocasions de fer coses diferents de les que dicta allò que és políticament correcte no abunden. I, siguem sincers, a la part nova de Girona no li aniria gens malament de tenir algun equipament que ajudés a posicionar-la entre les ciutats petites que gaudeixen d'alguna singularitat remarcable de les que justifiquen una visita.

No cal dir que la resta del viaducte, des de l'alçada de la plaça del Poeta Marquina fins al passeig de la Copa podria desaparèixer sense cap recança i recuperar per a la ciutat el malaguanyat carrer Bonastruc sa Porta, i el mateix destí podria tenir tot el talús de la via fèrria des del límit del terme de Fornells de la Selva fins al carrer de Cassià Costal.

Tot plegat una bagatel·la, benvolguda alcaldessa, que posaria el teu nom en un lloc d'honor a la història de Girona, amb el permís del nostre amic comú, en Joaquim Nadal, que podria jugar un paper crucial per ajudar-te a fer-lo realitat i compartir els honors de la gesta.

Ben cordialment,

Il·lma. Senyora i benvolguda amiga:

He llegit a la premsa dels darrers dies la notícia segons la qual l'Ajuntment que presideixes ha aprovat una nova ordenança sobre la il·luminació de Girona, a través de la qual la corporació es proposa assolir diferents objectius, entre els quals reduir la contaminació lumínica de l'ambient urbà.

Sense ànim de polemitzar, voldria, si em permets, fer algunes aportacions al tema que tal vegada et resultin d'utilitat, atès que parteixen d'una altra manera de veure alguns aspectes de la qüestió.

D'una banda, si et passeges pels carrers de la ciutat, sobre tot en aquesta època de l'any en que els arbres tenen fulles, podràs adonar-te que molts dels punts de llum il·luminen les capçades dels arbres i no les voreres o la via pública. D'altra banda, podràs observar que molts passos de vianants, quan es fa fosc, estan molt poc il·luminats.

Son dues qüestions diferents, malgrat que ambdues tenen a veure amb la il·luminació de la ciutat.

El primer cas que t'exposo és, sens dubte, un magnífic argument per justificar les mesures tendents a reduir la intensitat lumínica i a estalviar energia. El segon, però, implica una qüestió que pot afectar la seguretat dels vianants.

La ponderació d'un i l'altre aspecte de la qüestió espero que et resulti una invitació a reflexionar sobre l'enllumenat públic i la seva funció, més enllà què acabi sent una excusa afegida per reduir la ja escassa il·luminació de Girona.

Estaràs d'acord amb mi que esmerçar recursos públics per il·luminar les capçades dels arbres no té cap sentit i és perfectament prescindible. Per tant, tots els punts de llum que suara fan aquesta funció podrien ser suprimits i, amb tota seguretat, la reducció de la intensitat lumínica i la subsegüent contaminació per excés de llum compliria amb escreix les expectatives empenyorades per la corporació en la millora de l'ambient urbà.

Ara bé, il·luminar adequadament la via pública, probablement és un dels serveis públics no dispensables per a una ciutat com Girona, encara que, per prestar-lo en les degudes condicions, calgui modificar el sistema d'enllumenat en aquells punts que no compleixen la funció que els és pròpia. Sobre com fer-ho considero que és cosa de tècnics, per la qual cosa m'excusaràs que no et faci cap proposta.

Finalment, il·luminar com cal els passos de vianants és una exigència de seguretat que no hauria de plantejar cap resistència en els membres del Ple, siguin del color polític que siguin. En això tampoc no sé com cal fer-ho, però crec que, amb l'estalvi dels punts de llum que t'he proposat suprimir, estic segur que es pot trobar una solució que permeti donar la màxima seguretat als vianants i, al mateix temps, permetre una reducció de la intensitat lumínica de Girona no inferior a la que tota la corporació us heu proposat assolir.

Aprofito aquesta avinentesa per a saludar-te,

Ben cordialment,

Sospito que les coses, des del punt de vista de l'actual govern de la Generalitat, no pinten gaire bé.

Amb el pas del temps el seu discurs s'ha anat apagant com una candela, passant de l'èpica estatutària a la petició d'un finançament adequat, amb la boca petita i procurant no fer gaire remor, conscient de què ningú no sap d'on han de sortir les misses. Tot allò que fa només uns mesos eren aspiracions ambicioses ara no passen de ser reivindicacions de diners per pagar els compromisos adquirits i les factures pendents. I en aquest decaïment del discurs hi ha un detall que em fa pensar que algú ha comès un error dels grossos amb el sistema escollit per l'anivellament dels diners a repartir entre l'estat i la resta de comunitats autònomes, que ningú no sap com resoldre.