Els dies de la Setmana Santa que tot just acabem de passar els he aprofitat per tornat a alguns pobles de l'Empordà, visitar els seus monuments, monestirs, esglésies i ermites, i tornar a constatar allò que ja sabia, però que no em consola.

Tenim un país preciós, però mal endreçat i els paisatges estan escampats i sembrats de tot allò que hom es pugui imaginar i que no voldria veure. Construccions sense acabar, fetes a mitges, amb les parets sense arrebossar ni pintar, com si fossin provisionals o volgudament horripilants. Cases, quadres, corrals, magatzems agrícoles i pallers estan envoltats de brossa, maquinaria vella, ferralla, plàstics i lones, estris, marranxes i bidons de tots els colors de l'arc de Sant Martí, configurant un paisatge rovellat, descurat, amuntegat, mal endreçat que, mal que ens pesi, denota una manera d'entendre la vida que segurament no es correspon ni amb el nostre nivell de vida, ni amb una imaginària cultura, que és transparent, invisible i inabastable, perquè segurament només existeix en la imaginació.

Llegir més ...

He intentat imaginar-me què devia pensar el déu Escolapi veient tota la munió d'autoritats i saltimbanquis que es van aplegar l'altre dia al museu d'Empúries per, suposadament, donar-li la benvinguda en la seva tornada al lloc d'on va ser traslladat, fa una pila d'anys, per uns senyors de Barcelona que emulaven els grans descobridors europeus del món antic, però al costat de casa i, veient les imatges de l'esdeveniment subministrades pels mitjans habituals, tot i tenir en compte que el personatge té la cara una mica deformada pels efectes de pas del temps i més d'un impacte que ha danyat la pedra en la que està esculpit, m'ha semblat detectar algun senyal imperceptible de que alguna cosa no anava prou a l'hora, encara que en els reportatges el déu apareix sempre immòbil, situat sobre un pedestal, ocupant una posició sensiblement elevada respecte de l'aplec, des de la que podia veure les evolucions de la gent que pul·lulava i gaudir dels comentaris, intervencions artístiques i discursos que pronunciaven al seu voltant.

Sortosament per a tots els assistents la pedra no canvia de color i no es va poder detectar si l'homenatjat es ruboritzava, o si, amb la reconstrucció del cerimonial escenificat volenterosament per un grup d'actors, doctament assessorats, se li escapava el riure per sota el nas, atès que la pedra tampoc no té l'elasticitat suficient com per torçar el rictus i expressar que alguna cosa li fa gràcia.

Llegir més ...

Vist el resultat de les eleccions, és de justícia reconèixer l'èxit socialista d'obtenir el recolzament ciutadà majoritari. I a més, de forma inapel·lable. Per tant, en aquest sentit, cal felicitar-los per l'èxit obtingut, i ho faig.

Ara bé, una vegada acabades les cortesies que pertoquen entre gent civilitzada no puc deixar de constatar que, a partir de la formació del nou govern, viurem una situació nova de la que es deriven multitud d'interrogants, a quin més inquietant.

Llegir més ...

Com observador de la vida política em costa d’entendre les raons per les quals un candidat que governa es presta a sotmetre’s a un debat amb un aspirant. No veig que hi pot guanyar si no és veure malmesa la seva imatge o la seva autoritat davant de l’opinió pública. Perquè, quin sentit té jugar-se el perdre l’autoritat?

Altra cosa és que un aspirant que no governa accepti debatre contra un altre aspirant que també rosega ferros i claus a la recerca d’una oportunitat. En aquest cas, davant la possibilitat de guanyar en imatge quan no s’ha tingut l’oportunitat de mostrar públicament la capacitat per confrontar idees o rebatre arguments per demostrar la capacitat d’enfrontar-se a situacions difícils i resoldre-les amb autoritat qualsevol risc esdevé acceptable, llevat que l’aspirant tingui mancances que aconsellin evitar una confrontació en la que no pot guanyar res.

Llegir més ...