No hi ha dret
Tal com era d'esperar, finalment la
solució ha vingut del cel. Simplement perquè s'ha posat a ploure.
Vet aquí què ens ha salvat, o què ens salvarà en els propers dies,
atès que encara estem sota l'amenaça dels decrets, les ordenances,
els bans i tot el reguitzell de bestieses que han escrit per
fer-nos creure que encara hi ha algú que mana en mig de la
incompetència del desori i el caos.
Això sí, els gironins aquesta vegada tal vegada haurem après la
lliçó definitiva i en el futur pot ser que no ens deixem prendre la
llana amb la docilitat amb que tenim per costum deixar-no esquilar.
Com a mínim, del sainet de la sequera en podem treure dues
conclusions ben evidents.
Ningú no fa res quan van maldades
Escoltant,
llegint o veient les notícies sobre els indicadors de la crisi
econòmica en la que ens estem submergint sovint em pregunto si hem
fet les coses que calia per superar-la. Si la gent perd la feina i
no té ingressos, com s’ho farà?
Inclús quan les coses semblava que anaven bé, s’alertava del
creixement de l’endeutament familiar com una de les senyals
d’alarma de que el creixement que estàvem vivint tenia els
peus de fang . Tot sem blava créixer com l’escuma i tot eren
facilitats. Fins i tot hi va haver un moment que al nivell que
estaven els tipus d’interès, tenint en compte la baixa
inflació, el cost d’un préstec era pràcticament
nul.
Al Govern tampoc no li surten els números
Deu ser veritat que la Generalitat
de Catalunya està en fallida. Tots els consellers, el president al
davant de tots, posen cara de pomes agres i no parlen d’altra
cosa que de finançament, cosa que fa pensar que la qüestió pinta
magre.
És a dir que la Generalitat comença a patir del mateix mal que
angoixa a molts catalans que no arriben a final de mes i que viuen
aclaparats pels deutes. No li surten els números.
Sentència de l'Estatut abans de l'estiu?
Aquests dies, suposo que com a
conseqüència de filtracions interessades, s'ha començat a parlar
altra vegada de les deliberacions del Tribunal Constitucional a
propòsit de la sentència sobre l'Estatut, cosa que, a la vegada, ha
servit per què alguns líders polítics tornin a dir la seva sobre la
qüestió, de forma preventiva, abans no es conegui el
veredicte.
Com no podia ser d'altra manera, els encarregats de fer els
comentaris han estat els portaveus dels grups polítics que, en el
seu moment, van patrocinar el text que va ser aprovat inicialment
pel Parlament de Catalunya i que, posteriorment, van acceptar de
"retocar" en el Congrès dels Diputats, i ho han fet en un doble
sentit: d'una banda, per defensar el text i, d'altra banda, per
donar el seu parer sobre allò que pot passar en el supòsit que
resulti retallat, preveient una catàstrofe.
