Tapar-se la cara
(Aquest mateix article es pot
escoltar
fent clic
aqui)
En dies com avui
m'agradaria saber abstreure'm de la realitat que m'envolta i ser
capaç d'escriure frases amables sobre la vida, l'amor i totes
aquelles coses que poden fer feliç a la majoria de la gent.
Però, malauradament, avui és un d'aquells dies en els que més
m'hauria valgut no llevar-me del llit amb qualsevol excusa, per no
haver de passar el tràngol que m'espera.
Mentre venia al Parlament de bon matí escoltava la ràdio i l'he
hagut d'apagar per no sentir més notícies sobre l'espectacle
tripartit dels darrers dies i ja tremolo només de pensar que,
d’aquí a pocs minuts, hauré de seure al meu escó i escoltar
al President d'aquesta cosa que alguns denominen nació, llegint el
seu discurs inaugural del debat de sobre l'orientació de política
general, com si no passes res. És a dir, com si realment fos el
president d'alguna cosa i, francament, m'incomoda.
Sé que em serà difícil estar-me quiet i no mostrar signes externs
d'incomoditat, que em costarà no riure quan tot convidi a plorar i
que no podré deixar la sensació de vergonya aliena veient les cares
indescriptibles dels seus socis, satisfets d'haver-li abaixat els
pantalons i les orelles.
Ja sé que sóc un sentimental i que per fer la feina que faig hauria
de deixar alguns sentiments a casa, però no m'agraden els
fanfarrons, els fatxendes em molesten i suposo que ja no tinc edat
per ser un espectador neutral del teatre de marionetes.
A hores d'ara, a punt de començar la sessió, només espero que sigui
curta, que el personatge i l’actor que el representa no
s'enfonsin, i que els catalans, demà, no haguem de sortir de casa
tapant-nos la cara amb una carota.
Mala peça al teler
(Aquest mateix article es pot
escoltar
fent clic
aqui)
En mig de la
polèmica que s'ha desfermat arran de l'aprovació del primer text
del nou estatut i desprès de sentir totes les coses que s'han
arribat a dir des de tots els bàndols, crec que només hi ha una
manera de fer-se una idea raonable del perquè de tant soroll, i no
és altra que llegir-lo.
Ja sé que hi ha lectures més amenes i senzilles de pair, però si
algú creu que no val la pena fer un esforç per conèixer la norma
que ha de servir per regular les nostres vides durant els propers
anys, estem perduts. Seria tant com reconèixer que la gent renuncia
a tenir opinió pròpia i fia el seu futur, cegament, als que per
interès, segurament molt legítim, només expliquen la part que els
interessa que es conegui.
Malgrat el que pugui semblar, el que proposo no és tant terrible.
Tal com ha estat publicat en el Butlletí Oficial del Parlament de
Catalunya ocupa poc més de 54 pàgines. El text està organitzat en
un preàmbul i 7 títols relatius a cadascuna de les matèries que
tracta, i aquests en 227 articles, 11 disposicions addicionals, 2
transitòries, 1 derogatòria i 5 disposicions finals. I, encara que
dit així sembli qui sap què, la veritat és que aquesta estructura
facilita llegir-lo per trams de fàcil digestió.
Jo ho recomano vivament, tant per a aquells que esperen trobar
arguments per defensar-lo, com pels que esperen que el propi text
els doni raons per rebutjar-lo. Només així la gent sabrà de què
s'està parlant i per quina raó uns i altres posen tanta llenya al
foc d'un debat que corre el risc de topar en qualsevol dels
obstacles que encara haurà de superar fins que no sigui aprovat
definitivament.
No tinc cap dubte que aquest petit esforç seria una gran
contribució a la causa, ajudaria a posar una mica de llum a
l'enrenou que s'ha organitzat i evitaria la proliferació de tanta
gent que parla sense haver-lo llegit, inclosos molts polítics que
només coneixen el guió que els ha preparat el partit.
I a tots els que s'animin a fer-ho, els prego que no deixin de
llegir la disposició addicional novena. Entendran perquè hi ha
tanta gent que arrufa el nas sobre el projecte i que pensen,
honestament, que té mala peça al teler.
Encara no n'hi ha prou?
(Aquest mateix article es pot
escoltar
fent clic
aqui)
Confesso que avui el cos em demanava dedicar aquest comentari a
parlar del nou estatut, no tant per glosar el seu contingut, sinó
per començar a apuntar el reguitzell de problemes de tota mena que
està cridat a portar-nos a tots els catalans, tant als que s'han
manifestat a favor del projecte com als que obertament ens hem
manifestat en contra de la seva aprovació.
Però al final he pensat que el tema encara està massa calent i que
val la pena prendre una mica més de perspectiva. Per això penso
que, a mesura que es vagi veient com funciona tot plegat en el
llarg procés d'aprovació que encara queda per recórrer, hi haurà
temps de sobra per comentar la jugada i per veure en què queda tota
l'eufòria del primer moment quan arribin les rebaixes.
Per tant, si m'ho permeten, voldria fer un breu comentari sobre el
tema de l'aigua a Catalunya i molt particularment sobre allò que
està passant a la conca del Ter sense que ningú posi el crit al
cel.
Tothom sap, o al menys a la vista de la història dels darrers anys
hauria de saber, que aquest és un país en el que l'aigua no és
massa abundant. I, a més a més, en alguna part de Catalunya hi ha
més aigua que en altres, que en condicions de pluviometria normal
pateixen un dèficit històric mai no resolt. És un fet.
Per a més INRI, Barcelona, l'àrea metropolitana que l'envolta i les
comarques limítrofes, requereixen per al seu abastament una
quantitat impressionant de recursos hídrics tant per a consum de
boca com per a usos industrials. Això és un altre fet.
D'altra banda, les conques internes de Catalunya han estat sobre
explotades durant molts anys, cosa que ha comportat multitud de
problemes que van des de la contaminació dels aqüífers fins a la
seva salinització, passant per tots els nivells de destrucció
ambiental imaginables. També és un fet.
El problema s'ha intentat pal·liar transvasant aigua del Ter i fent
la interconnexió de la conca del riu gironí amb la del Llobregat,
la qual cosa ha comportat el transvasament d'un cabal de 8 m3/segon
d'aigua a Barcelona i la seva àrea durant més de 46 anys, amb les
conseqüències sobre el nostre territori que es poden conèixer cada
dia llegint als diaris. I això és un altre fet.
Doncs bé, enguany, en el que hem patit una sequera qualificable de
severa i en el que el cabal del nostre riu ha disminuït de forma
espectacular segons hem vist en les imatges dels embassaments de
Sau i de Susqueda que ens han servit els mitjans de comunicació
abastament, els cabals transvasats a Barcelona han augmentat un
22'46% i ningú no ha obert la boca per dir que ja n'hi ha
prou.
Per a mes escarni dels gironins, ara l'Agència Catalana de l'Aigua
anuncia que buidarà el pantà de Sau sense cap temor a que la gent
del Ter es queixi i diu que projecta portar aigua a l'àrea
metropolitana en vaixell, sense gosar dir d'on la portarà per no
molestar a la gent de l'Ebre.
No sé si això és solidaritat o una altra cosa però, per si no ho
fos, els gironins ens ho hauríem de fer mirar.
