Des que es va inaugurar la prolongació del carrer Emili Grahit de Girona soc usuari habitual d'aquesta via, i des de que es va començar a edificar el complexe que serà el Parc Científic i Tecnològic de la UdG, m'adono que tard o d'hora surgiria un problema que, justament, a mesura que els nous edificis es van acabant va agafant volada. Es tracta de la proximitat d'uns habitatges, al barri de la Creueta, aparentment en un pèssim estat de conservació, habitats per immigrants.

El contrast entre la modernitat del nou complex universitari i les façanes de l'immoble és realment espectacular, com ho és tota comparació que es faci entre l'opulència i la pobresa, aquí i a qualsevol lloc del món.

Però allò que m'ha sorprès de la situació, no ha estat la constatació d'un fet evident, sinó la manera com s'ha tractat el tema que denota actituds impròpies de gent civilitzada. Perquè, a parer meu, la qüestió no el paisatge.

Aquells habitatges, amb els balcons apuntal·lats, plens de roba estesa en mig d'antenes parabòliques, que fan mal d'ulls a segons qui, son un fidel reflex de les condicions de vida d'algunes de les persones que habiten en la perifèria de la ciutat i que la majoria no veu, sigui perquè estan apartades dels llocs de pas o perquè ningú no les vol veure, i n'hi ha tants exemples per tota la nostra geografia que fereix la retina només de pensar-ho.

Es tracta, en molts casos, d'edificis vells que, gràcies a la creixent demanda d'un sostre per no dormir al ras, s'han tornat a posar en valor quan tot feia pensar que el seu destí natural era la ruïna.

Perquè, recordem-ho, ara el planejament dels pobles i ciutats no permet de fer barris de barraques com als anys cinquanta. En aquell temps la gent que anava arribant es refugiava en la perifèria de la ciutat i construïa refugis amb fustes, taulons i llaunes per aixoplugar-se i, d'aquesta manera, a Girona van crèixer barris sencers com Torre Gironella, Torre Alfons XII o Montjuic que amb el temps han anat millorant i, fins i tot, s'han convertit en urbanitzacions de luxe.

Però el nou marc legal de l'urbanisme actual tampoc no facilita la creació d'alternatives per a la gent que no té mitjans i per això, una part de la immigració es refugia en immobles que nosaltres hem anat abandonant per que no reunien les condicions d'habitabilitat adequats al nostre nivell de vida.

En la majoria dels casos aquestes situacions passen desapercebudes i, mentre no es veuen, no passa res, com diu aquella dita castellana de "ojos que no ven, corazón que no siente", però a vegades la realitat sorgeix de la foscor i ens esclata davant de la cara com una bufetada i llavors qui més qui menys ensenya el llautó perquè, en el fons, tots plegats som uns hipòcrites.

És el què està passant en el cas dels habitatges de la Creueta. Com el resoldran? Posaran una tanca per tapar les vistes? Expropiaran l'edifici i el tiraran a terra perquè no ofengui de veure'l? Pressionaran a la propietat dels habitatges per fer fora als actuals residents? Jo personalment estaré encantat de veure com donen una solució digna a aquella gent, sense deixar-se condicionar pel paisatge.