Gràcies a Déu, això del nou estatut ja s’acaba. Ahir va finalitzar el darrer termini per presentar esmenes i, si no hi ha res de nou, la setmana vinent es produirà el debat i la votació del text de la proposta, i sabrem si és nen o nena, gall o gallina, estatut o estatuta, o simplement una llufa tripartida.

En tot cas, surti el que surti, els catalans podrem començar a relaxar-nos.

S'aprovi o no s'aprovi tots celebrarem la fí del serial que ens ha tingut entretinguts durant un any i mig, i ens podrem dedicar a oblidar un procés que sovint ens ha avergonyit veient l'espectacle que el conjunt de la classe política ha ofert a la ciutadania.

Si aquest és el procediment que cal seguir per aprovar la norma bàsica de convivència de tots els catalans; si aquets són els arguments que han de fer bons els preceptes del nou estatut, i si aquests, que es desqualifiquen i s'insulten per tirar-lo endavant, són la gent que han de vetllar per la seva aplicació, estem arreglats.

Els catalans ens mereixem alguna cosa més. Les opinions de tots plegats deuen ser molt respectables, però els ciutadans tenim dret a ser tractats amb una mica més de consideració perquè, encara que s'aprovi la cosa, en mig d'aquest garbuix naixerà contaminada de mala bava, esbiaixada d'oportunisme partidista i coixa de recolzament sincer i honest, fins i tot dels seus promotors. Si surt, no serà pel seu contingut, sinó per por a la fotografia de l'endemà i per no ser crucificat pels adversaris i els mitjans de comunicació,

Però, si no surt, confio que algú tingui el valor d'explicar a l'opinió pública que si el procés no ha anat bé ha estat per culpa de tots. Perquè no hem estat a l'alçada del repte que ens vam plantejar. Perquè hem frivolitzat sobre coses amb les que no s'ha de jugar. Perquè no hem reflexionat prou. Perquè no hem estat capaços de posar-nos d'acord ni en les coses més elementals. Perquè hem volgut passar a la història sense fer cap esforç. Perquè no hem tingut en compte les necessitats dels catalans i només hem pensat en els interessos de partit. I perquè som uns incompetents, amb molta mala gaita, però amb molt poca traça.

(Aquest mateix article es pot escoltar fent clic aqui)