Ja fa temps que l'anomenat "sobiranisme" sembla guanyar adeptes entre els catalans. Al menys és el que sembla deduir-se del creixement electoral de partits com Esquerra i de les notícies i opinions que apareixen e molts mitjans de comunicació de forma quasi permanent.

En general, sembla haver-hi un consens entre els partidaris de la teoria a considerar que Catalunya és i ha estat objecte d'un expoli fiscal, no veu degudament reconegudes les seves especificitats i, en conseqüència, no "encaixa" en el conjunt d'un estat que no la compren. La idea es reforça amb un concepte abstracte de Catalunya al que s'atribueix una personalitat pròpia i una opinió global que s'expressa per boca dels que s'erigeixen en els seus intèrprets, els quals tenen molt clar que els habitants del territori aspiren a veure realitzat el somni nacional i la seva derivada, la consecució d'un estat independent.

En el passat no ha estat possible assolir aquest objectiu per causes no atribuïbles als catalans, però ara, en democràcia, creuen arribada l'hora de reivindicar-ho mitjançant un referèndum d'autodeterminació en el que esperen que els catalans es pronunciïn majoritariament per expressar la voluntat de crear un estat independent d'Espanya.

Evidentment, ningú no parla del dia després, de l'endemà del referèndum, ni molt menys de les conseqüències que pot portar per al conjunt de la població. Cap dels que patrocina la idea de celebrar la consulta no diu què passarà amb els sistema de seguretat social dels catalans o amb les pensions dels jubilats, per posar dos exemples senzills. Si el govern de Catalunya ha de crear una seguretat social nova, quant de temps tardaran els pensionistes i els usuaris de la sanitat pública a rebre les prestacions a les que ara tenen dret? Comptarà la Generalitat de Catalunya amb els mitjans i els recursos econòmics suficients per fer-hi front? O tardarà mesos o anys a poder-los afrontar? i entre tant els ciutadans que hauran de fer? O és que pensen que, donat el cas, Espanya continuarà donant les prestacions als ciutadans d'un altre estat mentre els promotors de la independència s'organitzen?

La qüestió la podríem estendre a infinitat de temes que son substancials en l'estructura i organització d'un estat que Catalunya no té i que no és fàcil que tingui pel sol fet de fer un referèndum.

Això em porta a afirmar que la proposta és molt poc seriosa per la qual cosa entendria perfectament que la gent se la prengués a riota, però com que el tema està de moda i fa gràcia a molta gent, jo demanaria als qui la promouen que comencin a explicar-se i dir a la gent quin és realment el seu capteniment.

I entre tant jo ja tinc decidit el que faré. Si no em convencen de que faran un miracle amb les suficients garanties d'èxit, jo votaré que no i, a més a més, faré campanya perquè la gent no es deixi ensarronar. I si eventualment els meus esforços no serveixen de res i l'autodeterminació guanya la consulta, faré tot el possible per conservar la meva nacionalitat actual i quedar-me com estic ara.

Així de clar.