Em temo que, a hores d'ara, els únics que aplaudeixen la revolució cubana són els dirigents del règim castrista i els seus sicaris. És lògic. Però el país, que ha aconseguit igualar el nivell de vida de la immensa majoria fent-los a tots pobres, no ha prosperat massa amb la revolució llevat en el fet d'haver-se convertit en una de les principals destinacions turístiques dels espanyols. Per cert que per a practicar una mena de turisme que nosaltres no voldríem tenir al nostre país a cap preu.

Com és freqüent en casos similars, la culpa de tot plegat és de la "cubanofòbia" dels nord-americans i de tots els enemics del règim que pul·lulen arreu del planeta per fer la guitza als cubans i a Cuba. Per cert, els sona d'alguna cosa aquesta música?

Castro i els seus partidaris sempre han fet mans i mànigues per exportar la seva revolució a altres països amb un èxit irregular, fins que en els darrers anys sembla que han començat a trobar sabates del seu peu en aliats que comparteixen la incomprensió i, segons ells, l'odi dels seus veïns. Era el cas fins fa poc de Chàvez a Venezuela i ara de Morales a Bolívia, que ha començat fort en el seu enfrontament amb els que identifica com als seus enemics.

Caldrà seguir el fenomen per veure com evoluciona la primera nacionalització feta en tota regla dels últims anys i com afecta, no només als interessos de les empreses espanyoles a la regió, sinó també al conjunt de l'economia catalana, espanyola i europea.

I també caldrà estar atents al discurs dels catalans que prediquen coses semblants a les que defensa el líder "cocalero" bolivià, no fos que, ara que estan al govern i que toquen el cel amb els dits, es veiessin temptats a imitar-lo i, amb les competències que els donarà el nou estatut, ens acabessin fent a tots uns desgraciats.