El Govern, seguint l'estratègia de confondre la política amb la propaganda, acaba d'obsequiar a tots els catalans amb un llibret, distribuït com si es tractés de publicitat comercial, que porta per títol "polítiques socials 04-06//Invertim en persones", en el que en 40 pàgines intenta explicar en què es gasta els diners que paguem els ciutadans en forma d'impostos.

Dic que ho intenta, perquè el pamflet no sembla propi d'un govern, sinó un document partidari escrit segons el discurs que fa el tripartit destinat a convèncer a la gent que, malgrat tot el soroll que fa, també governa. Vaja, un document de propaganda partidista pagat amb els diners del pressupost i una mostra de que el tripartit també sap fer allò que tant va criticar als governs anteriors quan era a l'oposició, però amb un agreujant: les 40 pàgines només expliquen allò que al govern li convé explicar i per tant són un exemple de pura manipulació informativa.

Començant pel títol de "polítiques socials" perquè, per imperatiu legal, ho són quasi totes les polítiques que es pot permetre de fer la Generalitat de Catalunya, sigui quin sigui el color polític de qui la governi, atès que les competències que l'estatut atorga al govern autonòmic són, entre totes les possibles i llevat de les prestacions de la seguretat social que es reserva l'estat, les que fan referència als serveis públics de caràcter social. Per tant, qualsevol govern de Catalunya que vulgui posar un apel·latiu a les polítiques que fa, més li val que triï el de "socials" perquè sinó podria ser acusat de desviar els diners dels ciutadans a fer quelcom diferent d'allò que com a govern té encomanat.

I per tal que ningú no tingui cap dubte de com són les coses els ciutadans cal que sàpiguen que entre tres conselleries: ensenyament (ara dita educació) inclòs l'universitari, sanitat (ara anomenada de salut) i afers socials (dita de benestar i família), enguany s'enduran quasi el 75% del pressupost. I seria així encara que el govern no fos catalanista ni d'esquerres, simplement perquè la llei no es pot deixar de complir. La resta només és propaganda i, a sobre, ens la fan pagar entre tots.