Realment és una llàstima que, a punt de començar la campanya electoral, la gent estigui tant saturada de política i de polítics que ja passa de tot, desconnecta i procura ignorar allò que els incomoda, els molesta o els irrita. Com a molt els ciutadans s'interessen pels escàndols o pels esdeveniments més cridaners i anecdòtics que els fan riure, que els fan plorar o que els acaben d'enervar una mica més respecte de la cosa pública i de tot el guirigall que l'envolta.

I dic que és una llàstima per que si no estesin tant saturats de mentides, mitges veritats i promeses incomplertes valdria la pena que llegissin, escoltessin o veiessin tot allò que passa, amb tranquil·litat, distància i sentit de l'humor, per gaudir de l'espectacle una vegada que ja l'han pagat, i ben car per cert tenint en compte que, tot just fa 3 mesos, Hisenda els va alleugerir les butxaques.

I ara, amb els diners de tots, els fan les ofertes més descabellades que hom es pugui imaginar i es prometen coses tant espectaculars que sortosament cap dels catalans contemporanis tindrem el goig, o la fatalitat segons es miri, de fruir-les.

A partir d'ara allò més essencial que per culpa d'uns i altres sempre ha estat un desastre començarà a funcionar: l'escola pública serà com Déu mana, la sanitat ho curarà tot i sense esperes, els serveis socials atendran totes les necessitats i els pobres lligaran els gossos amb llonganisses, les infraestructures que en els darrers anys ningú no ha estat capaç de tirar endavant es faran de cop, com per art d'encantament. I tot es farà sense apujar els impostos.

Suposo que és per això que la gent de be es desentén de tot i ja no es creu res del que li puguin dir en una campanya electoral. Tothom sap que a la gent i als polítics se'ls coneix pel que fan i no pel que diuen i l'experiència demostra que en campanya els candidats parlen massa i després les coses són com són, van avançant de mica en mica, amb petites millores, però no hi ha res que canvii d'un dia per a l'endemà sense esforç, constància i determinació, i no a cop de promeses increïbles.

Si fos veritat tot el que ens han promès en els últims trenta anys ja fa temps que quest seria el país de les meravelles. La sort és que la majoria ens conformem amb que continuï siguen com és, un país per viure-hi malgrat tot.