Un gentil ciutadà ha deixat un comentari al meu últim post que no li puc respondre personalment atès que no m'ha deixat cap adreça a través de la qual poder comunicar-me.

En qualsevol cas vull dir-li que la seva conclusió m'ha semblat genial.

I per tal que entengui la meva manera de veure les coses convé que sàpiga que, en la meva ja llarga trajectòria vital, no recordava haver vist controls policials als carrers i a les carreteres com els que he vist en les darreres setmanes des de 1971, en el País Basc, durant una estada que vaig fer a Sant Sebastià (Donosti) per raons professionals.

Suposo que no cal que li expliqui qui governava a Espanya en aquells moments, però si l'ajudarà a entendre la situació saber que en aquelles dates s'havien produït els últims afusellaments del règim i que entre els executats hi havia Juan Paredes Manot (Xiqui), fill de Zarauz (Zarautz).

M'imagino que no cal que li recordi qui governa ara a Catalunya i a Espanya, ni el pretext del poder per fer que les forces de l'ordre tornin a fer aquell paper.

I cregui'm si li dic que, abans d'escandalitzar-me, he fet un considerable esforç per entendre-ho, però he de confessar que el meu nivell de perversió política i intel·lectual no arriben ni a la sola de les sabates dels pares de la idea, cosa que m'impedeix entendre el seu concepte de democràcia, atès que jo la identifico amb la llibertat i la responsabilitat individual, i ells ho fan amb el dirigisme, la interpretació interessada de la voluntat col·lectiva i la coacció.

Per això jo mai no votaré a Stalin.