Passen les setmanes i el debat sobre la línia elèctrica que ha d'interconectar Espanya i França continua viu.

D'una banda els salvadors del país, els verds, els ecologistes, els altermundistes, els antisistema i altres activistes de l'esquerra plural, inclosos alguns membres de partits amb representació parlamentària que, a més, són part integrant del govern, no s'estan de dir coses absolutament esgarrifoses sobre les suposades conseqüències de la instal·lació sobre el territori i les espècies animals que l'habiten, inclosos els éssers humans.

D'altra banda, els alcaldes, regidors i altres representants del territori, amenaçats per l'eventual pas de la línia pel damunt dels seus caps, fan sentir la seva veu proclamant la seva solidaritat amb el país, amb el planeta i amb tot ésser viu que s’hi mou, però reclamant en nom dels seus electors que ja és hora que la seva quota de solidaritat se l'empassi un altra i la línia passi per a on vulguin però per casa seva no.

Els partits polítics, als que em dóna la sensació que els importa un rave la línia passi per on passi, es limiten a fer càlculs electorals i miren de quina manera els pot resultar políticament menys gravós el tema i, desprès de cridar als quatre vents que a parer seu la línia és innecessària, tant aviat es pronuncien pel seu pas per un lloc com per un altre segons els vots haguts o els per haver, en una cerimònia de la confusió que més pròpia d'una guarderia a l'hora de la xocolata desfeta que d'un país que es proclama civilitzat i seriós.

El govern, al seu torn, mira com la decisió es pren fora de Catalunya, d'acord amb estratègies i interessos que excedeixen els del principat, i es llança a una carrera cridanera, forassenyada i absurda per fer creure a la ciutadania que condicionarà la línia i el seu traçat i, de passada, els interessos estratègics d'Espanya i la política energètica de tot el continent europeu, quan l'únic cert és que la Generalitat no té cap competència sobre la matèria i que la decisió serà presa pels governs d'Espanya i França, digui el que digui el Govern de la Generalitat, els seus Consellers o el sumsum corda.

I al capdevall de tot l'enrenou Catalunya i Espanya, que tenen un dèficit de producció d'energia des de l'apagada nuclear, han de tenir d’urgència electricitat francesa (o de la Xina si cal) abans no quedi tot el país col·lapsat, amb l'agraïment implícit de tots els ciutadans per la seva solidaritat a tots els que puguin resultar afectats.